Balanç Una mossegada a l’exclusió

Balanç Una mossegada a l’exclusió

Actualitat

Des del projecte d'”Una mossegada a l’exclusió” marxem de vacances amb la satisfacció de la feina ben feta!! Aquest és un petit resum de tot el que ha passat durant aquest primer període:

Han participat del programa 40 persones i els seus familiars així doncs

han estat un total de 114 beneficiaris!!

Un cop d’ull al perfil dels participants…

El malbaratament alimentari perjudica el planeta, ja que aquests aliments que es llencen fan augmenta el volum de deixalles i l’impacte ambiental associat. Des de la mossegada a partir de la iniciativa d’administrar aquests aliments als nostres participants col·laborem en generar menys residus, fem un ús eficient de recursos naturals i energia, així com fomentem l’estalvi d’emissions de carboni. I aquest és el nostre granet de sorra en mitigar el canvi climàtic!!!

A escala social, a Catalunya el 20% de les famílies estan per sota del 60% de la renda mitjana. Així doncs, el malbaratament alimentari és un problema que va més enllà de l’àmbit ambiental i que, en la situació de crisi econòmica actual que vivim, el fa encara més insostenible.
En aquest primer període de l’any, la quantitat d’aliments de la que hem fet entrega als nostres usuaris i els seus familiars ha estat de 485,68 kg:

Marxem de vacances amb els següents resultats obtinguts!

ENS RETROBEM AL SETEMBRE!!!

La tecnologia canvia la nostra forma forma de comunicar-nos. El mitjà és el missatge.

La tecnologia canvia la nostra forma forma de comunicar-nos. El mitjà és el missatge.

Acció social

Per a donar començament a aquest article, m’agradaria explicar l’elecció del nom “El mitjà és el missatge”, l’aforisme més conegut de McLuhan, explica de manera concisa i poètica el plantejament que ofereix l’autor canadenc als estudis de l’ecologia dels mitjans, servint com a invitació a la reflexió.

En el seu llibre, Aldea Global, de l’autor que acabo d’esmentar, descriu una interacció mundial generada pels mitjans electrònics. “Som el que veiem”. “Formem les nostres eines i després aquestes ens formen”, aquestes frases, conviden a la reflexió des de diverses perspectives.

Mc Luhan sosté que els mitjans tecnològics a més de ser canals d’informació, que proporcionen el material del pensament, també modelen el nostre procés de pensament. O sigui que només amb utilitzar un mitjà ens transformem.

Ilustración 1. Man-845847_340. Pixabay

Aquesta descripció que realitza l’autor es troba resumida en una de les seves famoses frases “Qualsevol tecnologia és una extensió del nostre cos, ment o ésser”.

En el mateix sentit Nicholas Carr, en el seu llibre Què està fent internet amb les nostres ments? Superficials sosté que l’arribada de la computadora i posteriorment internet, suposa una revolució en la transmissió de la paraula escrita, i m’animaria a agregar que també la revolució s’estén a les nostres maneres de raonar i de relacionar-nos amb el nostre entorn.

El terme “Superficials” entenc, el referencia amb la poca inducció a l’aprofundiment de la qual som víctimes, quan ens trobem en un mitjà digital, l’hipertext, els titulars suggeridors desvien la nostra atenció impedint que s’aprofundeixi en algun dels temes que ens interessen, no necessàriament és un desavantatge, ja que aquesta suposada “distracció”, podria interpretar-se també com que  amplia el nostre espectre d’accés a la informació. 

Es podria esmentar també els canvis de la humanitat des de la prehistòria, el primer home que va fer una eina, estenent així el seu cos per a adaptar-lo a una fi més ambiciosa, i seguint en aquesta línia una inesgotable seqüència d’invents que ens han canviat la vida per a no tornar mai a ser el que vam ser. 

Per exemple l’invent del rellotge, el mesurament del temps va implicar un canvi en el comportament humà notable i una  construcció social entorn d’aquest objecte, absolutament rotunda. 

La invenció de l’electricitat, no sé si serem del tot capaços avui dia de fer-nos una remota idea, del que va significar per a aquest llavors, passar de la foscor total, o precàriament lluminosa, a sentir la llum en la nit, imagino l’encanteri que han d’haver sentit les persones davant tal avanç, més que avanç, “miracle”.

No puc deixar d’esmentar a Gutenberg amb la seva impremta i el començament de l’abolició del monopoli de la informació.

La màquina d’escriure, element que motiu una oda al filòsof Nietzsche, ja que gràcies a l’arribada d’aquest artefacte a la seva vida, va anar que va poder tornar a escriure, després de les malalties que l’afligien. Però mai ho faria com abans de fer-ho a través de la màquina, el mitjà canvio la seva producció.

Després d’haver esmentat breument aquests esdeveniments en la història, podria endinsar-me en l’actualitat i en el tema que convoca, apassiona i no deixa de sorprendre, “la tecnologia en la comunicació des del digital”, INTERNET.

Quan parlem de relació entre l’humà i la tecnologia, partim de la necessitat de qüestionar aquesta relació, la naturalesa d’aquesta relació i els seus entramats.

La relació entre l’home i la tecnologia, descriu Mercedes Bunz  està plantejada des de dues visions antagòniques, una d’elles és l’OPTIMISTA, en la qual planteja que la tecnologia és una extensió de l’home, tal com el descrivia Mc Luhan, més encara com una extensió de la naturalesa humana. 

Les funcions humanes estan en clar conflicte i sempre ho van estar, com tenim cames per a córrer, també les tenim per a limitar-nos quan no podem córrer més, o més ràpid, llavors allí, apareix l’automòbil, que es transforma en una versió ultra millorada de les nostres cames. Tenim un cervell, que funciona de meravella, fins que es cansa, o s’afecta per algun avatar de l’entorn, llavors, apareix la nostra estrella, la computadora, que només necessita electricitat, expandeix les nostres funcions, ens habilita en desenvolupaments més veloços i més complets. 

La idea tancada que tenim sobre l’humà, la tecnologia ve a expandir-la, a realitzar el que la naturalesa humana no ens permet realitzar.

Després tenim la visió PESSIMISTA d’aquesta qüestió, aquesta seria en la qual la tecnologia destrueix, succeeix l’invers, l’humà es torna una extensió de la tecnologia. Seria la postura existencialista de l’home, en la qual aquest genera un monstre que en un moment ens constitueix com a subjectes, la qual cosa creem una ajuda, s’independitza de nosaltres i es gira en contra. La tecnologia cobra força i autonomia. 

Com a exemple podria esmentar el telèfon mòbil, d’una banda ens ajuda a comunicar-nos, no expandeix, POSITIU, d’altra banda ens obliga en moltes ocasions a comunicar-nos, no per necessitat o naturalesa sinó en excés, destrueix la naturalesa humana, NEGATIU.

Una tercera postura, una nova forma de comprendre aquesta relació, seria considerar la tecnologia com una cosa natural, Què existeix per fora del natural? No com a opositora del natural.

D’altra banda també tenim el concepte del filòsof Espósito, en el qual planteja que “No hi ha naturalesa humana, estem tot el temps reinventant el que som”, aquest concepte em sedueix particularment, atès que això implicaria que la naturalesa de l’home és la potencialitat infinita que tendim de reinventar la nostra pròpia naturalesa, aquesta no és fixa.

Després de tota aquesta exposició i collage de pensaments propis i prestats, m’agradaria complementar-la amb la meva interpretació de la relació entre l’home i la tecnologia i els nous rols que crec han sorgit a partir d’aquesta.

Les xarxes socials semblen ser la vedet de la nostra nodrida internet, en l’ús de les mateixes s’han generat esquerdes generacionals per un ús “inadequat” d’alguna terminologia que no hem estat a l’altura de conjugar i ha donat lloc a sengles conflictes. Un d’ells a tall d’exemple és el concepte de “amic”, algunes l’han variat a seguidors, o uns altres, però no ha deixat de ser motiu de discòrdia.

L’amistat com a concepte utilitzat en aquests àmbits no es regeix amb els patrons de la vella amistat. Existeixen nous rols, però no nous termes que ho descriguin.

Aquests rols són altres tipus de relacions vinculessis, que nodreix, dialoga i  afavoreix les relacions humanes.

En aquests temps en els quals la tecnologia ha generat fragmentació en el que som,  pot viure’s de manera creativa, no s’hauria d’entrar en models tancats. Aquesta reflexió té la intenció d’incentivar a romandre atents a les possibilitats que el present ens brinda per a passar al futur.

Carla Benzano

Dinamizadora CP d’Alfadigital

Ens apropem a l’institut d’ Educació Secundaria Dr. Puigvert

Ens apropem a l’institut d’ Educació Secundaria Dr. Puigvert

Actualitat

El dilluns 18 de març Andròmines va col·laborar a l’IES Doctor Puigvert per tal de fer una xerrada dins el projecte «Col·laborant amb el territori: alternatives des de l’economia social i solidària» a alumnes de 3er d’ESO. En aquestes sessions formatives s’intenta incloure experiències properes (iniciatives d’ESS del territori) per tal d’apropar la realitat d’aquest model d’economia al mateix entorn de l’alumnat.

Vam explicar quins van ser els orígens d’Andròmines, quins són els serveis que oferim tant com Associació com per EI i quins projectes gestionem, sempre des del marc de l’economia social i solidària, i sense perdre de vista els dos objectius d’Andròmines: Acompanyar a la inserció de persones en risc d’exclusió social i vetllar pel medi ambient tot fomentant i promovent el reciclatge, la reutilització i la sostenibilitat.

Èxit de la Fira Activa’t on s’han mostrat les activitats i bones pràctiques en l’execució penal a Catalunya

Èxit de la Fira Activa’t on s’han mostrat les activitats i bones pràctiques en l’execució penal a Catalunya

Actualitat

Aquest 20 i 22 de febrer de 2019 s’ha celebrat la Fira Activa’t al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada ubicat a Barcelona. El conjunt d’activitats, tallers i ofertes s’han rebut amb molta bona acollida per part dels visitants i professionals. En especial, cal destacar les activitats relacionades amb les TIC als centres penitenciaris, la realitat virtual en aquests espais, la creació de relats digitals en vídeo o el dMagazine.

El Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada va acollir molta gent entre professionals de l’àmbit i els operadors jurídics, socials, acadèmics i del món de la comunicació implicats en el sistema penal. També van participar alguns interns que van venir a través de sortides programades. Les activitats que es van realitzar tenien les finalitats de solidaritat, millora personal, perspectiva de gènere, tecnologies de la informació i la comunicació; i millora de la convivència. Es van realitzar tallers participatius, píndoles informatives, exposicions o paradetes estables, conferències i un espai de speaker’s corner. Ha estat una mostra de les activitats dels serveis penitenciaris, de mesures penals alternatives, de justícia juvenil i també d’atenció a les víctimes del delicte.

Els visitants van poder trobar activitats de tota mena que es realitzen habitualment als centres penitenciaris de Catalunya, als centres educatius, entitats de medi obert, unitats d’atenció a la víctima i serveis col·laboradors del Departament de Justícia. Alguna de les activitats destacables van ser la de gamificació, la sensibilització amb víctimes de delictes de trànsit, activitats d’hort, un taller de reciclatge de residus, mediació penitenciària, programa d’intervenció en drogodependències, exposició peces artístiques dels tallers als centres penitenciaris. Així mateix, també hi havia activitats més pensades per a la justícia juvenil com el teatre amb valors, el circ social, l’activitat de música rap, el taller d’hostaleria o la perspectiva de gènere a través de la sexualitat. A més, es van presentar els serveis relacionats amb la reparació i atenció a la víctima. La Fira Activa’t ha acabat, aquest divendres, amb la conferència de Begoña Román Maestre sobre “Bones pràctiques: que són i com arribar-hi

A l’aula 5 es van poder mostrar, durant els dos dies, la implantació de les TIC als centres penitenciaris. Es va fer una simulació d’aula amb equipaments i materials informàtics que es tenen als centres penitenciaris amb el material d’Andròmines. I es van reproduir les condicions de tal com estan; per exemple el nivell dels filtres per l’accés a Internet i el foment del programari lliure.

Els dinamitzadors d’Andròmines van participar en diferents activitats que es van dur a terme durant el dimecres.

Una de les activitats que s’ha fet conjuntament amb educadors dels centres va ser crear relats digitals en vídeo generats a partir de fotografies, àudio i música, més tard els professionals i els interns faran l’edició i el resultat es podrà consultar a https://espaitic.wordpress.com/.

El dimecres a la tarda va ser també el moment de la presentació de les eines de realitat virtual dins dels centres penitenciaris. Aquesta és una experiència pilot i existeix la voluntat d’anar ampliant progressivament aquesta proposta a altres centres penitenciaris del país.

Finalment, també es va presentar el dMagaZine, una activitat participativa en la qual durant la Fira es van generar continguts com entrevistes i d’altres àudios que posteriorment s’estructuren en seccions. Habitualment en diversos centres es creen dMagaZines regularment i estan penjats a Internet dins del Programa AlfaDigital.

L’Associació Social Andròmines treballa, des de ja fa anys, dins de diversos centres penitenciaris impulsant l’ús i l’aprenentatge de les TIC per part dels interns. I aquesta feina va ser reflectida aquests dos dies dins de la Fira Activa’t.

Sergi Vázquez

Dinamitzador de Puig de les Basses a Figueres.

Majors de 45 anys…. Un repte laboral

Majors de 45 anys…. Un repte laboral

Acció social

Després d’uns anys de bonança econòmica, com tots ja sabem va venir la gran crisi econòmica, aquella que ja feia temps que ens anàvem pronosticant però ningú volia veure. No volem debatre les causes, els causants, ni res per l’estil, més aviat volem fer una anàlisi des de el vessant social del col·lectiu que més l’ha patit i encara continuen lluitant per trobar el seu lloc al mercat laboral, els majors de 45 anys.

Si fem una anàlisi actual, les dades són prou aclaridores, els majors de 45 anys són els que tenen l´índex d’atur per franges d’edat més elevat de Catalunya (209.024 persones segons dades Idescat 2018), més elevat inclús que el col·lectiu jove.

Si filem una mica més prim i volem extreure més variables, podem veure que el sector serveis i l’industrial són aquells on l’índex d’atur és més elevat.

La nostra experiència a Andròmines va en total consonància amb aquestes dades. Aquest últim any (2018) de les 190 persones ateses pel nostre servei d’inserció i orientació laboral, el 40% eren persones majors de 45 anys, i amb major proporció d’homes que de dones.

Quan parlem de majors de 45 anys podríem dir que hi ha 2 perfils característics:

  • Home/dona d’entre 45 i 55 anys, amb un nivell d’estudis baix (graduat escolar) i amb un perfil no especialitzat, amb això volem dir persones que per circumstàncies de la vida i potenciat pel mercat laboral imperant fins a la crisi econòmica han treballat exercint professions no especialitzades diverses (mosso de magatzem, operari/a industrial-manipulador/a, operari/a de neteja, etc.) on el que primava era el salari, fomentant així una gran rotació de personal.
  • L’altre perfil professional seria el d’un home/dona d’entre 45 i 55 anys amb una baixa formació i qualificació professional, però en canvi molt estable laboralment, persones que han desenvolupat gairebé tota la seva trajectòria professional (+ de 20 anys) a la mateixa empresa realitzant tasques d’operari de producció, manipuladora, aux. de neteja, etc.

Per treballar amb aquestes persones hem fet èmfasi en els dos agents implicats en el procés d’inserció laboral, les persones en recerca activa de feina i el teixit empresarial.

Moltes d’aquestes persones arriben a la nostra entitat un cop ja han passat mesos i en alguns casos anys d’ençà que van perdre la feina, i han intentat de manera infructuosa cercar feina, amb la qual cosa la seva situació socioeconòmica és ja bastant complicada.

A més s’ha d’afegir que molts d’ells tenen un nivell de coneixements informàtics baix o directament són analfabets informàtics.

La primera entrevista diagnostica és clau per tal de definir el seu perfil professional, veure quina és la seva experiència laboral, els seus interessos i motivacions, així com les seves competències, com cerquen feina, etc. i a partir d’aquí pactar un itinerari personal d’inserció.

La gran majoria d’aquestes persones estan molt motivades per a treballar però no són autònomes a l’hora de cercar feina, tenint dificultats en la utilització de les eines informàtiques, desconeixement dels diferents recursos al seu abast per cercar feina, així com desconeixement en general de les diferents tècniques de recerca de feina.

El canvi de paradigma de recerca de feina ha canviat molt, en pocs anys i la transició a l’era digital fa que tinguin dificultats

És important que aquestes persones prenguin consciència que tot està sotmès al canvi, que tot evoluciona i que les tècniques de recerca de feina que s’utilitzaven abans ara ja no funcionen, han de fer una aposta per les noves tecnologies.

Amb aquestes persones majors de 45 anys amb un perfil professional no definit, el nostre objectiu és orientar-los laboralment en funció de la seva experiència i les seves competències cap a aquelles professions més sol·licitades al mercat laboral.

En canvi amb aquells majors de 45 anys que ja tenen un perfil professional definit, es potencia la realització de cursos especialitzats relacionats amb la seva experiència i que suposin una millora de la seva ocupabilitat.

Però no únicament treballem amb les persones, també ho fem amb el teixit empresarial i en aquest punt és clau la tasca de sensibilització del teixit empresarial, parlar amb les empreses i trencar amb estereotips i prejudicis.

En aquest punt és clau crear un clima de confiança on poder definir amb l’empresa el perfil professional que necessiten per competències (quines competències hauria de tenir la persona que necessiten per tal de poder realitzar les funcions sol·licitades i per encaixar en l’equip de treball, i sobretot quines competències són les que més valoren com a empresa).

Hem de conscienciar a l’empresa que criteris com ara l’edat, el sexe, l’origen o la nacionalitat únicament són elements discriminatoris que limiten i condicionen l’accés al lloc de feina.

Aquests últims anys ens hem adonat que una de les eines més exitoses que tenim per tal de fomentar la inserció laboral d’aquest col·lectiu és la realització de cursos formatius amb pràctiques a empreses. El valor afegit d’aquests cursos és que moltes d’aquestes persones que difícilment superarien un procés de selecció per prejudicis com l’edat, un cop realitzen les pràctiques formatives a l’empresa, aquesta pot avaluar in situ com desenvolupa la feina la persona, quines són les seves competències i a partir d’aquí en molts casos esdevé en una inserció.

A tall de síntesi podríem dir que les persones de més de 45 anys són aquelles que registren un índex d’atur més elevat, i també són aquelles que per un aspecte purament generacional les que tenen més dificultat i són menys autònomes en l’ús de les TIC per a la recerca de feina. Però en canvi són persones que atresoren una gran experiència laboral, tenen uns hàbits laborals adquirits, són persones motivades per a treballar, que han crescut amb el valor de l’esforç i la constància.

Per tot això, des d’Andròmines creiem que hem de potenciar el treball amb aquestes persones, actualment els més damnificats i els que més recursos necessiten per tal d’ajudar-los en el seu procés d’inserció sociolaboral.

 

Xavier González

Prospector d’Andròmines

Realitat virtual al servei de la inserció

Realitat virtual al servei de la inserció

Actualitat

Realitat virtual al servei de la inserció

Recentment els dinamitzadors TIC del @projecteAlfadigital  que desenvolupa Andròmines als Centres Penitenciaris de Catalunya, han realitzat un curs de realitat virtual per aplicar-lo als centres penitenciaris on estem presents.

L’objectiu d’aquesta formació ha estat realitzar material i aplicacions per poder aplicar educativa i terapèuticament la Realitat virtual als centres penitenciaris. A la formació ja s’han treballat propostes com:

  1. Realitzar vídeos/fotos 360ª d’aquelles activitats on no poden participar tots/es els interns/es, ja siguin: conferencies o tallers de formació concrets, o bé fires o activitats festives pròpies dels centres.
  1. Realitzar vídeos/fotos 360ª d’espais ordinaris per aquelles persones que han de sortir en llibertat en poc temps i que es puguin anar familiaritzant amb l’entorn i amb els espais com:
  • Ruta des del centre penitenciari fins al municipi de referencia a cada centre, fent servir el transport públic per arribar-hi,
  • L’estació d’autobusos i de metro.
  • Cua per l’entrada a un teatre o a un cinema.
  1. Algun tipus d’activitat més lúdica on es pugui gaudir de la Realitat Virtual com a distracció.
  • Muntanyes russes
  • Rutes per diferents ciutats o llocs turístics.
  • Entorns naturals.
  1. Possibilitat d’incorporar la Realitat Virtual als programes educatius com una eina educativa més.
  1. Realitzar vídeos/fotos dels familiars. Donat que molts centres ja disposen d’un tipus semblant de recurs, aquest serà el més fàcil de dur a terme. Aquesta opció va ser la més consensuada.

Ara ho aplicarem i podran gaudir els interns i el més important: apropem la rehabilitació i inserció a la societat com objectiu màxim de les actuacions dins dels centres!

Balanç del curs Mossegada per l’Exclusió

Balanç del curs Mossegada per l’Exclusió

Actualitat

Balanç del curs Mossegada per l’Exclusió. Des del mes de març, han participat al projecte “Mossegada per l’Exclusió” un total de 34 persones, i han trobat feina el 51%. Gràcies a #TorrelaSagrera i a #Bilbiotecalasagrera pel suport i a tot l’equip d’#Andròmines. Ens trobarem de nou al Setembre!

 

Robòtica en família. Temps: el millor regal

Robòtica en família. Temps: el millor regal

Acció social Medi ambient

Ara que d’aquí uns dies vindran ses Majestats d’Orient… perquè no penseu en regalar possibilitats d’imaginació i aprendre. Potser el millor regal no és una joguina finalitzada és oferir experiències i sistemes d’aprenentatge on desenvolupin imaginació i sobretot siguin “l’excusa” per passar temps de qualitat amb els més menuts. Un temps en el que podrem gaudir de companyia, creixement i també valors de cura al medi ambient, d’una manera molt divertida i atractiva!!!

Us atreviu?! aqui teniu un mini resum amb imatges i donant clic al vídeo no us penederiu!!! Som-hi!!!

Vídeo / Crònica fabricació robots reciclats Dyn

(Vídeo cedit per @2ndFunniestThing mil gràcies de nou Marta!)

Un any ple d’acció social i ambiental

Un any ple d’acció social i ambiental

Acció social Medi ambient

Un any més arriben les festes nadalenques. Som en una època de reflexió, però també de joia, il·lusió i espais per a compartir amb la família i els amics. Des d’Andròmines us sentim com a part d’aquesta petita família que, dia rere dia, lluitem per aconseguir un món una mica més just, tant a nivell social com ambiental.

Volem donar-te les gràcies per ser aquí, amb nosaltres, per fer que aquest any hagi estat tant especial i per que tu estàs fent possible tot el que anem construint plegats.

Ja posats avui ens hem proposat que ens acompanyis “a fer memòria”. Volem tornar compartir la memòria d’Andròmines amb les fites aconseguides al 2016. En aquest document adjunt trobareu d’una manera transparent les àrees i projectes que hem impulsat i el seu impacte en les persones i el medi ambient. Ja hem començat a treballar en la del 2017 i veiem que el nostre impacte no ha minvat.

Et volem agrair la confiança que diposites any rere any en nosaltres i desitgem que ens continuïs acompanyant com fins ara en aquest projecte que és Andròmines, sumant esforços per crear oportunitats a les persones i al medi ambient!

Us desitgem que passeu unes molt bones

festes! Rep una forta abraçada,

Les competències digitals una inversió de futur

Acció social

Com cada primavera , el 7 de juny, es va fer la Jornada #TICiPresó aquesta edició va ser la VIII edició de la Jornada TIC i presó. Ludificació i innovació social digital en la que Andròmines va participar.
Les jornades d’enguany es van centrar en la innovació social digital, com a estratègia d’apoderament de les persones i en la gamificació com a metodologia per a les accions formatives i de dinamització digital. La gamificació és una metodologia per a potenciar la motivació a través d’incloure mecàniques de joc en entorns no lúdics.

Aquesta jornada va centrar la seva oferta de continguts en la innovació social digital, com a estratègia que apodera al ciutadà, per tal de trobar noves fórmules i estímuls per al seu aprenentatge.

Així mateix es van presentar experiències de gamificació en accions socioeducatives de les presons i dels telecentres, Punt TIC o els espais de laboratori digital.

La nostra entitat desenvolupa el projecte Alfadigital del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, part del projecte és la dinamització dels Punts TIC de 5 Centres Penitenciaris C.P. Lledoners, C.P. Brians 1, C.P Brians 2 , C.P. Puig de de les Basses i C.P. Mas d’Enric.
La tasca del dinamitzador digital té una doble vesant la tecnològica i la social, dues cares que no podem descuidar en la dinamització TIC.

El treball amb les persones ens permet revaloritzar-les, donar-los responsabilitat sobre els seus processos personals.

Des d’un enfoc participatiu impulsem la seva creativitat i el seu apoderament a través de processos creatius amb l’ús de la tecnologia. Incidint així en una vessant humana de la tecnologia.

Un valor d’Andròmines és la lluita per la inclusió , si una persona no te competències digitals esta exclosa de la societat i exclosa de l’accés al mon laboral, l’accés a la informació, l’accés a les xarxes socials, etc.
Són indiscutibles els beneficis que han aportat l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICS) a la major part de la societat, com l’accessibilitat a incalculable informació, la immediatesa de la mateixa, facilitació de recursos laborals, personals i de oci i un llarguíssim etcètera. En aquest sentit, Internet és el principal protagonista. Tots hem d’aprendre a utilitzar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICS).

Aquest nou model de la societat ha generat un nou fenomen social anomenat “Escletxa Digital”, definida per l’OEC1 en el 2001, ja que hi ha col•lectius que no disposen de recursos suficients per accedir als avantatges que ofereixen les Tics. El terme escletxa digital, fa referència a les dificultats presentades per accedir a les Tics.

A través de les eines digitals tractem de treballar per evitar aquesta escletxa digital i ensenyar uns usos ètics de la tecnologia, així com les implicacions que tenen les nostres decisions quan decidim utilitzar un software d’una manera o d’un altre.

Al llarg de l’any 2016 els dinamitzadors d’Andròmines que desenvolupen el projecte Alfadigital van transmetre coneixement d’eines digitals a 1.104 persones dels centres penitenciaris de Lledoners, Puig de les Basses, Brians 1 i Brians 2.

Dinamitzar un punt TIC té la seva complexitat, i quan ho fem en un medi tancat la cosa es complica donada la superposició d’estructures que cal tenir en compte a fi de funcionar correctament sense xocar.

La dinamització parteix d’un bon diagnòstic i cada centre té la seva realitat, amb les seves maneres de fer, protocols i horaris, així que la dinamització d’un Punt TIC ha de veure en quins espais pot entrar a realitzar les seves activitats sense solapar-se amb altres professionals, i coordinant-se amb ells.

La segona part és la iniciació de processos compartits entre diversos professionals, cal el recolzament mutu, donar i aportar el que tenim a altres professionals, ajudar-los a fer visible la seva tasca des del àmbit digital.

Per finalment l’acció pròpiament dita amb els usuaris. I aquí és on hi ha un treball d’escoltar, proposar, conduir processos d’aprenentatge, estimular processos creatius interiors , i creació digital.

Més enllà de la tecnologia, a través dels seus usos estimulem una reflexió sobre les pràctiques de consum digital i les seves implicacions, preferim utilitzar software lliure, i material sota llicència creative commons per la seva dimensió social o de contribució al bé comú i el respecte als drets d’autor.
Per què Creative Commons?

Utilitzant les obres sota una llicència de Creative Commons no significa que aquestes obres perdin els drets d’autor, al contrari, és una manera d’exercir-los i poder oferir alguns drets a terceres persones en determinades condicions. De manera que respectem els drets d’autor de qui ens posa a disposició les seves imatges sota les seves condicions, afavorint un us responsable de la propietat dels autors. Reconeixent el valor de cedir els drets d’us.
Per què software lliure? Per diversos motius que no acabaré d’explicar i només en cito alguns:

• La major avantatge és el preu, al no estar subjecte a llicències no té cost. La convicció de la filosofia del programari lliure i les seves llibertats d’ús i independència tecnològica.

• El programari lliure, pel seu caràcter obert, dificulta la introducció de codi maliciós, tenen uns requisits de maquinari menors.

• El procés de revisió pública a què està sotmès el desenvolupament del programari lliure imprimeix un gran dinamisme al procés de correcció d’errors.

• Gràcies a la disponibilitat del codi font, el programari lliure garanteix una independència respecte al proveïdor.

Avantatges i altres mites del programari lliure


Quin tipus de tallers fem als centres penitenciaris?

Mecanografia, Programació amb Scratch, disseny gràfic de cartells, edició multimèdia, creant muntatges de vídeo, narrativa digital a partir d’imatges editades, edició de so, Ràdio, haikus, instant books… i moltes coses més.

Dissenyem els tallers adaptant-nos a cada realitat de manera que en cada Centre Penitenciari, les propostes que s’elaboren són diferents i tenen una metodologia pròpia per l’adaptació al medi atès que cada entorn és diferent i cal una resposta diferent per a cadascú.
David Gateu

Centre penitenciari Mas Enric