US CONVIDEM IV MERCAT D’INTERCANVI

per admin Medi ambient

US CONVIDEM AL IV MERCAT D’INTERCANVI
EN QUÈ CONSISTEIX?
Consisteix en intercanviar objectes i/o serveis sense utilitzar els diners.
Els objectes normalment són molt variats: roba, llibres, electrònica, articles de la llar, joguines, CDs…
Els serveis (també anomenats “banc del temps”) poden ser activitats com: classes de català a canvi de neteja d’un pis, o múltiples serveis com: classes de guitarra, cuina, cura de nens o persones grans, assessorament (legal, psicològic, tècnic…), pintar…
Els objectes tenen el valor que cadascú li dóna i si, a més, es tracta d’objectes que no utilitzem no tenim perquè equiparar els seus preus als que podem trobar al mercat ordinari.
PERQUÈ PARTICIPAR?
Alguns dels beneficis dels mercats d´intercanvi són:
• Fomentar el consum responsable perquè tot el que queda fora d’ús no s’hagi de llançar.
• Prendre consciència del consumisme exacerbat de la societat actual
• Reflexionar sobre les possibilitats de satisfer les necessitats fora del mercat convencional.
• Prevenció de residus
TIPUS DE MERCATS
Els mercat d´intercanvi es poden organitzar de diferents maneres. Aquestes són algunes de les més habituals:
• Intercanvi d’objectes i/o serveis de mà en mà, i sense diners
• Mitjançant un sistema de tiquets
• Utilitzant plataformes virtuals per fer bescanvi d’objectes i/o serveis: xarxes socials com Facebook, blogs, webs…
ET PROPOSEM…
El proper dissabte 13 de desembre de 10 a 14 hores i coincidint amb la fira de Nadal de Montcada, Andròmines organitza la quarta edició del Mercat d’Intercanvi a la Plaça de l’Església de Montcada.
Si tens objectes que ja no utilitzes, si no et vols gastar diners en comprar allò que necessites i ganes de relacionar-te, proba de venir al Mercat d’Intercanvi!
Nosaltres et posem les eines necessàries perquè ho puguis fer: taules, cadires i carpes. Hi haurà activitats i sorpreses que amenitzarà l’ intercanvi. Però per a que saber reciclar tindreu un tallers oberts de:

• Trapillo
• Decoració Nadalenca
• Arbres reciclats de Nadal
• Marcs de fotos….

Us esperem!!

MERCAT D’INTERCANVI I TALLERS A MONTCADA I REIXAC
DIA: 13 de desembre
HORA: de 10 a 14h
LLOC: Plaça de l’Església

Utilitza l’apartat de COMENTARIS que trobaràs més avall per donar a conèixer quins objectes i serveis oferiràs el dia del Mercat d’Intercanvi!

III Mercat d’intercanvi

per admin Medi ambient

EN QUÈ CONSISTEIX?

Consisteix en intercanviar objectes i/o serveis sense utilitzar els diners.

Els objectes normalment són molt variats: roba, llibres, electrònica, articles de la llar, joguines, CDs…

Els serveis (també anomenats “banc del temps”) poden ser activitats com: classes de català a canvi de neteja d’un pis, o múltiples serveis com: classes de guitarra, cuina, cura de nens o persones grans, assessorament (legal, psicològic, tècnic…), pintar…

Els objectes tenen el valor que cadascú li dóna i si, a més, es tracta d’objectes que no utilitzem no tenim perquè equiparar els seus preus als que podem trobar al mercat ordinari.

PERQUÈ PARTICIPAR?

Alguns dels beneficis dels mercats d´intercanvi són:

Fomentar el consum responsable perquè tot el que queda fora d’ús no s’hagi de llançar.
Prendre consciència del consumisme exacerbat de la societat actual
Reflexionar sobre les possibilitats de satisfer les necessitats fora del mercat convencional.
Prevenció de residus

TIPUS DE MERCATS

Els mercat d´intercanvi es poden organitzar de diferents maneres. Aquestes són algunes de les més habituals:

Intercanvi d’objectes i/o serveis de mà en mà, i sense diners
Mitjançant un sistema de tiquets
Utilitzant plataformes virtuals per fer bescanvi d’objectes i/o serveis: xarxes socials com Facebook, blogs, webs…

ET PROPOSEM…

El proper dissabte 23 de novembre de 10 a 14 hores i coincidint amb la Setmana Europea de Prevenció de Residus, Andròmines organitza la tercera edició del Mercat d’Intercanvi a la Plaça de l’Església de Montcada.

Si tens objectes que ja no utilitzes, si no et vols gastar diners en comprar allò que necessites i ganes de relacionar-te, proba de venir al Mercat d’Intercanvi!

Nosaltres et posem les eines necessàries perquè ho puguis fer: taules, cadires i carpes. Hi haurà activitats i sorpreses que amenitzarà l’intercanvi.

Tot això s’organitzarà amb la participació d’un grup d’alumnes del programa Reincorpora. Persones que s’estan formant en Gestió de Residus i que actualment aposten per tenir una oportunitat per insertar-se social i laboralment. Us esperem!!

MERCAT D’INTERCANVI A MONTCADA I REIXAC

DIA: 23 de novembre
HORA: de 10 a 14h
LLOC: Plaça de l’Església

Utilitza l’apartat de COMENTARIS que trobaràs més avall per donar a conèixer quins objectes i serveis oferiràs el dia del Mercat d’Intercanvi!

2a edició Mercat d’intercanvi

per admin Medi ambient

EN QUÈ CONSISTEIX?

Consisteix en intercanviar objectes i/o serveis sense utilitzar els diners.

Els objectes normalment són molt variats: roba, llibres, electrònica, articles de la llar, joguines, CDs…

Els objectes tenen el valor que cadascú li dóna i si, a més, es tracta d’objectes que no utilitzem no tenim perquè equiparar els seus preus als que podem trobar al mercat ordinari.

PERQUÈ PARTICIPAR?

Alguns dels beneficis dels mercats d´intercanvi són:

Fomentar el consum responsable perquè tot el que queda fora d’ús no s’hagi de llançar.
Prendre consciència del consumisme exacerbat de la societat actual
Reflexionar sobre les possibilitats de satisfer les necessitats fora del mercat convencional.
Prevenció de residus

TIPUS DE MERCATS

Els mercat d´intercanvi es poden organitzar de diferents maneres. Aquestes són algunes de les més habituals:

Intercanvi d’objectes i/o serveis de mà en mà, i sense diners
Mitjançant un sistema de tiquets
Utilitzant plataformes virtuals per fer bescanvi d’objectes i/o serveis: xarxes socials com Facebook, blogs, webs…

ET PROPOSEM…

El proper dissabte 24 de novembre de 10 a 14 hores i coincidint amb la Setmana Europea de Prevenció de Residus, Andròmines organitza la segona edició del Mercat d’Intercanvi a la Plaça de l’Església de Montcada.

Si tens objectes que ja no utilitzes, si no et vols gastar diners en comprar allò que necessites i ganes de relacionar-te, proba de venir al Mercat d’Intercanvi!

Nosaltres et posem les eines necessàries perquè ho puguis fer: taules, cadires i carpes. Hi haurà una xocolatada i música que amenitzarà l’intercanvi.

MERCAT D’INTERCANVI A MONTCADA I REIXAC

DIA: 24 de novembre
HORA: de 10 a 14h
LLOC: Plaça de l’Església

Utilitza l’apartat de COMENTARIS que trobaràs més avall per donar a conèixer quins objectes i serveis oferiràs el dia del Mercat d’Intercanvi!

Dia mundial d’estalvi energètic

per admin Medi ambient

El passat 21 d’octubre s’ha celebrat el dia mundial de l’estalvi energètic. És un bon dia per reflexionar sobre quines mesures s’utilitzen a casa per reduir aquest consum, evitant contaminar i reduint els costos de la llar. Però, qui determina que és aquest dia i no un altre el més idoni per celebrar l’estalvi energètic? Per respondre-ho cal fixar-se en la ONU, tot i que no hi ha uns criteris unificats a tot el món. Aquest organisme permet que les agències d’aquest sistema puguin proposar dies concrets de celebració internacional, tot i que només ho fan quan tenen especial rellevància i significat. Normalment aquests dies coincideixen amb dates que han tingut un fet històric important i que té a veure amb la celebració (1).

Però no serveix de res, recordar-se només un dia, d’apagar la llum al sortir de l’habitació. Aquest dia hauria de servir com a data en que un fa balanç de les accions i dels sistemes que utilitza per reduir la despesa energètica, i aprofitar per repassar si es pot millorar alguna cosa. Ja que any rere any apareixen noves idees, algunes més interessants que altres. Cal pensar que no només la llum és l’única energia que s’utilitza, sinó que les cosses que es compren també han utilitzat energia. Acceptar que et posin una bossa de plàstic enlloc de portar un mateix la bossa reutilitzable, és demanar que es gasti energia per construir un objecte que normalment és d’un sol us. El mateix passa amb tots els productes. Un iceberg necessita que es consumeixi energia per poder fabricar i embalar el producte, de manera que ha menys envàs, menys energia.

Accions quotidianes on es poden aplicar mesures d’estalvi són cuinar, fer la colada, il·luminar una habitació, escalfar aigua, escalfar o refredar una habitació, fer la compra, utilitzar l’ordinador, la televisió, la radio, utilitzar el transport⁽²⁾. En totes aquestes tasques, cal que un mateix observi i analitzi com actuar i quins mitjans fa servir. Un cop fet, només cal buscar per internet com reduir el consum energètic, partint de la situació actual que s’està usant. Es pot arribar a obtenir idees molt interessants com per exemple la d’utilitzar ampolles de plàstic per il·luminar durant el dia una estància tancada, com ja s’ha explicat en un article anterior⁽³⁾.

Hi han moltes pàgines web on es pot obtenir tota la informació necessària per aplicar un bon sistema de reducció energètica. Només cal tenir ganes de millorar la nostra vida i, perquè no, la nostra butxaca.

REDUIM???

Els residus: Els pneumàtics

per admin Medi ambient

Moltes famílies tenen un vehicle motoritzat, ja sigui una moto o un cotxe, o més d’un. Aquests requereixen un manteniment anual, essent el pneumàtics una de les part a canviar cada certs quilometres. Degut a l’immens parc automobilístic que hi ha, els pneumàtics s’han tornat un dels residus més problemàtics en el món occidental, amb una generació de més de 200.000 tones ⁽¹⁾ anuals. D’aquests, hi ha constància que fa uns anys, el 60% es dipositava en abocadors controlats i la resta acabava en abocadors il·legals.

Aquest objectes són compostos de varies capes, segons l’enciclopèdia catalana, de dins cap a fora, comença per una cambra de cautxú proveïda d’una vàlvula que permet d’inflar-lo amb aire a pressió (alguns pneumàtic són sense cambra), i per un embolcall, format per una carcassa, base estructural de fils de cotó, raió, acer, etc, i per una capa de cautxú que el cobreix, que rep el nom de flanc a les parts laterals i banda de rodolament a la zona de contacte amb el sòl, la qual tramet els parells tractor i de frenada durant la conducció⁽²⁾.

Amb el temps s’han anat cercant mètodes més eficients per aconseguir tractar els pneumàtics i reciclar-los per obtenir de nou materials per a la indústria. Les lleis han anat afavorint aquest sector, com per exemple amb el Reial Decret 1619/2005 sobre gestió dels pneumàtics fora d’ús, on es prohibeix l’abandonament i obliga als productors a rebre els pneumàtics que estiguin fora d’ús per a que es destinin a una valorització d’aquests. També es fa enfasi en la necessitat d’utilitzar part del materials dels pneumàtics reciclats per a la construcció de carreteres ⁽³⁾, promovent d’aquesta manera la capacitat de creació de sistemes integrats de tractatament i reciclatge de 160.000 tones l’any⁽⁴⁾.

Les possibilitats de tractament són diverses, segons l’ interès dels gestor en obtenir cert producte o matèria. Aquestes són:

Termòlisis: s’escalfa el pneumàtic en un forn sense oxigen, fent que els compostos es separin i es puguin utilitzar una altre vegada⁽⁴⁾.
Piròlisi: es crema el pneumàtic en un ambient sense oxigen, fent que es puguin obtenir compostos no aptes per reutilitzar. Aquest sistema encara està en procés pilot per no estar desenvolupada la separació dels compostos de manera eficient⁽⁴⁾.
Incineració: es crema el pneumàtic. Al principi es realitzava a l’aire lliure, però ara s’utilitza en forns tacats per obtenir energia. Aquesta metodologia és molt problemàtica ja que els gasos emesos cal tractar-los, per la quantitat de substàncies tòxiques que contenen⁽⁴⁾.
Trituració criogènica: es tracta de trencar els pneumàtics a una molt baixa temperatura (-195ºC) permetent obtenir les materials per separant amb certa facilitat⁽⁵⁾.
Trituració mecànica: és el procés més utilitzat en aquest moment. Es tracta de separar les diferents parts del pneumàtic mitjançant una màquina en forma de cinta transportadora, que trosseja, tritura i micronitza en pols els pneumàtics, permeten la separació dels diferents materials, per la posterior separació i reutilització en els processos industrials que necessitin aquest material⁽⁴⁾.

Com ja s’ha esmentat anteriorment, una de les possibles utilitats del cautxú en pols es la fabricació de carreteres, però hi ha molts més productes que són produïts amb aquest material, com per exemple les soles de les bambes, pilotes de futbol, moquetes, capes d’insonorització, paviment, pistes esportives, frens, entre altres. De manera que la vida útil d’aquest material es pot allargar molt si es gestiona correctament el pneumàtic i per aconseguir-ho s’ha introduir un altre cop com a matèria prima, de manera que cal que es deixin en els tallers quan et canvien les rodes, o si ho fa un mateix, portar-ho a la deixalleria.

Els residus: Bateries de cotxe i moto

per admin Medi ambient

Poques famílies són les que no disposen d’un vehicle motoritzat. El sistema de mobilitat que s’ha desenvolupat al nostre país impedeix que molta gent pugui desplaçar-se d’una manera còmoda amb transport públic per tot el territori, fent necessari el desplaçament amb cotxe o moto. Aquestes màquines de transport contenent entre els seus components una bateria que acostuma a ser de plom i un cop ha finalitzada la seva vida útil, es pot canviar per una en bon estat. El normal és que aquesta operació de recanvi la realitzi un establiment adaptat a aquests fins, el mecànic de tota la vida, però també hi ha la possibilitat de canviar-se un mateix la bateria. El problema rau en que fer amb l’antiga, ja que es un residu considerat com a especial segons el Pla Nacional Integrat de residus (PNIR) 2007-2015⁽¹⁾. En el que s’esmenten un seguit de normatives que aclareixen la necessitat d’un tractament específic per evitar la contaminació de l’entorn.

La bateria estàndard de cotxe està composta majoritàriament plom.

Segons la taula següent, es pot comprovar les proporcions de cada element:

	%	Pes (kg)
Pasta de plom	39	5,85
Plom metálic i aleacions de plom	34	5,1
Àcid sulfúric	11	1,65
Polipropilé	7	1,05
Acer	0,6	0,09
Poliuretà	1	0,15
Vidre	0,4	0,06
Ebonita	5	0,75
Policlorur de vinil	2	0,3

Taula extreta del document: “Estudio de alternativas en el reciclatge de baterías de plomo fuera de uso”.⁽²⁾

Les deixalleries i Punts Verds accepten bateries, que entren dins el procés de reciclatge. La major part de la bateria es reciclable al 100%. Un cop ha arribat a la planta de tractament, s’inicia un llarg procés que requereix d’unes altes mesures de seguretat per evitar fugues de productes nocius per l’entorn. La primera part del reciclatge s’inicia amb la trituració parcial per tal d’extreure l’àcid. Seguidament es trituren a una mida més petita per tal de facilitar els altres processos. Aquests petits trossos es passen per tambors de flotació i enfonsament que separen per gravetat el plàstic de la resta de metalls. El plàstic, es neteja i es granula per poder enviar a la planta de tractament de plàstics corresponent. El metall restant, majoritàriament plom, es deriva a una caldera on es fon i s’obtenen unes plaques metàl·liques que s’envien a una planta de fossa i refinatge per obtenir els metalls purs i tornar a fer bateries⁽³⁾. El vapor que surt de les calderes cal tractar-lo per evitar la fuga de components tòxics a l’atmosfera. Un cop tractats s’obté un compost de nitrogen i sofre que es pot utilitzar com a fertilitzant.

Els residus: Cables

per admin Medi ambient

L’ús de l’energia elèctrica a quasi tots els llocs on estem no seria possible sense els cables. Aquests permeten transportar l’energia per mitja d’una xarxa que s’estén per tot el territori. Els cables normalment es fabriquen de coure, per la seva elevada conductivitat, però també n’hi ha d’alumini, ja que són més barats. Les fibres conductores de metall s’anomenen hebres i s’enrotllen per donar més volum al cable i permetre el pas de més potència. El cable es recobreix amb unes capes protectores que l’aïllen i el protegeixen dels factors externs. Tocant el conductor hi ha l’aïllament, que és un recobriment que evita la circulació de corrent elèctrica cap a fora. Després hi ha la capa de farciment, composta per un material que envolta el conductor per millorar l’estanquitat. Finalment hi ha la coberta feta de materials que protegeixen mecànicament les capes d’aïllament dels cops i els factors meteorològics ⁽¹⁾.

Segons els factors de voltatge, potencia, temperatures de servei, d’ambient, i resistivitat, les dimensions de la xarxa de distribució, les sobrecàrregues, el sistema d’aïllament, la coberta protectora, entre d’altres, es determina quin tipus és el més adequat, ja que un cable d’alta intensitat submarí per abastir un poble d’una illa, serà molt diferent d’un de baixa intensitat utilitzat per alimentar un ordinador⁽²⁾.

Els cables són fàcils de reciclar un cop es tenen les eines adequades, ja que només cal seguir una sèrie de processos mecànics. Primer, cal separar els cables de coure dels d’alumini, seguidament cadascun es fa passar per una màquina talladora que talla els cables amb una mesura adequada per a la seva manipulació, segons les necessitats. Tot seguit es passa per una maquina trituradora que esmicola els trossos per deixar separat el plàstic del metall. Finalment es transporten en petites quantitats per diferents sistemes de separació que mitjançant imants i filtres separen els trossos⁽³⁾.

Un cop s’ha obtingut els materials, s’envien a les respectives plantes de reciclatge. Els beneficis de reciclar els cables són molt grans ja que es recupera el material per a la producció d’altres objectes, essent especialment important a nivell econòmic el coure per la seva escassetat al mercat. Però també cal considerar els aspectes ambientals que surten beneficiats del reciclatge d’aquest material. L’estalvi energètic és molt gran i no tan sols pel fet de reduir el transport de nou material, sinó sobretot per la reducció de la industria minera, moltes vegades a cel obert del coure i l’alumini, que genera un importat impacte a l’entorn on es troba situat⁽⁴⁾.

Però sobretot cal pensar que la millor manera d’evitar el residu del cable, perquè aquest també té una vida útil igual que una rentadora, es evitar usar-ne reduint el consum energètic, com per exemple apagant els llums durant el dia i obrint la finestra.

http://es.wikipedia.org/wiki/Cable
http://www.procobre.org/archivos/peru/conductores_electricos.pdf
http://www.youtube.com/watch?v=zgwksc4K-Ls&feature=related
http://es.wikipedia.org/wiki/Impacto_ambiental_potencial_de_la_extracci%C3%B3n_y_procesamiento_de_minerales

Catalunya lliure de bosses? col·labores?

per admin Medi ambient

Els envasos de plàstic ens acompanyen a diari en els nostres quefers, estan molt integrats a les nostres rutines, des d’ampolles fins a envasos d’aliments passant per les bosses de plàstic amb els que els transportem. Però saps què es fa amb ells?

Si se’ls hi dóna una bona gestió, deixant-los als contenidors selectius del carrer o a portant-los a les deixalleries, arriben a les plantes de triatge d’envasos.

Les plantes de triatge són unes instal·lacions creades per rebre tots els envasos lleugers i separar-los segons el volum i la composició. De manera mecànica o manual, es fa una selecció dels diferents tipus de plàstics, ferros, alumini i brics. Aquests es reciclaran, cadascun de manera diferent segons la tipologia de residu, en una planta de tractament determinada.

Però sabem ben bé quines conseqüències tenen al medi ambient si no els gestionem bé?

Aquests residus plàstics que arriben al medi ambient tenen un fort impacte sobre l’ecosistema i perduren durant molts anys. Un exemple impactant sobre l’efecte dels residus de l’home a la natura és el que s’anomena l’Illa d’escombraries. Aquest “setè continent” ⁽¹⁾, com alguns científics l’anomenen, és una àrea de 1.400.000 km² (com gairebé 3 Espanyes!) de concentracions de residus, majoritàriament plàstics, a 1000km de Hawaii.

Imatge: Deixalles a la costa de Hawaii.

Aquesta illa té diverses conseqüències per la natura i per les persones, una és l’arribada de residus a les costes properes i l’altre és la degradació dels plàstics per la llum del sol i l’erosió amb el medi.

Per la fotodegradació dels plàstics, aquests es van convertint en trossets molt petits que suren a la part superior de l’aigua. Són d’una mida tant petita al cap d’anys que poden arribar a ser ingerits per organismes marins que viuen a prop de la superfície. A l’entrar a la cadena alimentària, poden afectar indirectament a les persones degut a les toxines que aquests residus porten associades com el PCD, el DDT o el PAH ⁽²⁾.

A l’actualitat i des de fa uns anys, la humanitat ens hem adonat del gran impacte que estem ocasionant al nostre planeta i les persones ens hem mobilitzat per intentar parar aquest fet modificant hàbits de consum que tenim.

Un dels més rellevants últimament a nivell poblacional ha estat en les campanyes de reducció d’ús de bosses de plàstic que s’ha fet i s’està fent als comerços. Des de 2009 amb la campanya d’un hipermercat anunciant que eliminava les bosses de plàstic gratuïtes amb l’espot BOLSA CACA i causant un punt de reflexió a la població va fer que molts més comerços s’unissin a aquests tipus d’iniciativa.

A dies d’ara la majoria de la població ja té l’hàbit d’anar a comprar amb bosses de roba, carretó o cabàs, ja sigui per sensibilització ambiental o per a que no li toquin la butxaca, però el propòsit es va aconseguint: reduir el consum indiscriminat de bosses de plàstic.

Als supermercats ja no trobem les piles de bosses de plàstic a la zona de les caixes esperant a ser agafades sense to ni so si no veiem estands amb bosses de plàstic dur, reutilitzables, o bosses de fècula de patata i polpa de bambú, degradables. Hem aconseguit fer un pas per la salut del planeta. Si a més, hi ha un objectiu d’inserció social, com és el cas d’Igualssom ⁽³⁾, ja n’hem fet dos. I poc a poc anem fent passes cap a un món més conscienciat, tant ambientalment com socialment.

A Catalunya i des de Federació Ecologistes de Catalunya i la Fundació per a la Prevenció de Residus i Consum s’ha engegat des del 2008 la campanya de conscienciació i sensibilització Catalunya lliure de bosses de plàstic. Dins d’aquesta campanya es vol arribar a regular el consum de bosses de plàstic i així prevenir els impactes ambientals a partir dels agents socials i econòmics.

La celebració del Dia Català Sense Bosses de Plàstic organitzat dins d’aquesta campanya es realitzarà el dia 3 de juliol i des d’Andròmines hi ens unim, seguint la nostra filosofia ambiental de reducció de residus. T’hi uneixes tu? Ho pots fer a diari evitant l’ús de bosses de plàstic!

Si vols més informació sobre l’impacte dels plàstics al nostre entorn, visualitza el video Plàstics a la deriva del programa QuèQuiCom ⁽⁴⁾.

(1): http://goo.gl/0mkLx

(2): http://es.wikipedia.org/wiki/Isla_de_basura

(3): http://goo.gl/RJBxY

(4): http://www.tv3.cat/videos/4018450

Els residus: Aerosols i esprais

per admin Medi ambient

A l’armari o prestatgeria de la zona d’higiene de totes les cases es pot trobar algun aerosol o esprai. Aquest s’utilitza per una gran quantitat d’usos que requereixen poder distribuir la substancia desitjada en una superfície o ambient com els insecticides, un llevataques, laca, inhaladors, escumes, nata, esprais de defensa personals, pintures, etc. Aquesta multitud d’usos provoca que cada any es produeixin milions d’unitats, concretament al 2010 es van fabricar 10.000 milions, el 41% d’aquests a Europa⁽¹⁾.

L’esprai s’anomena també aerosol pel fet de que les substàncies que expulsa, la gran part s’anomenen científicament aerosols. Aquests són definits com: suspensió col·loïdal de partícules líquides o sòlides en un gas⁽²⁾. Aquestes partícules poden ser d’origen natural o antropogèniques, com per exemple la pols. En els casos antropogènics l’ús de certes substàncies com els CFC’s provoca efectes en l’entorn com la destrucció de la capa d’ozó⁽³⁾, i com passa amb tot residu domèstic, 1 pot no és un problema, però si ho multipliquem pels 10.000 milions del 2010 i ho sumem cada any, en 5 anys el problema és greu. Per sort, des de finals dels 70⁽¹⁾, s’està restringint l’ús de certes substàncies, tot i que no amb prou eficiència, ja que el problema és de tots, però no tots i posem remei.

L’esprai, va ser un enginy creat el 1929 per Erik Rotheim⁽¹⁾, al barrejar un gas a pressió, uns productes actius i ho va pressuritzar dins un recipient hermètic. Al accionar la vàlvula, el gas sortia a pressió i arrossegava cap enfora els productes actius en forma de pols. Per millorar l’eficiència d’aquest objecte, es va cercar un gas que es pogués liquar amb certa facilitat i que a l’atmosfera es volatilitzes amb ràpidament. Les característiques del recipient també han s’han modificat, per adaptar-se a la pressió de l’interior, com per exemple, la part inferior d’aquesta és acopada i quan s’usa, s’aconsella agitar el contingut per obtenir una barreja homogènia dels dos productes. Els components d’aquest són d’un 75% de llauna, 24% d’alumini i menys 1% de vidre o plàstic.

El reciclatge d’aquest objecte comença per la tria adequada de on s’ha de llençar. Si l’esprai es troba buit, es pot llençar al contenidor groc (envasos lleugers), però si encara resta contingut, s’ha de portar a la deixalleria on són classificats com a residu especial pel contingut extremadament inflamable. Un cop recollit, es porta a la planta de valorització, on primerament es separen els taps de plàstic, i tot seguit es porta a una cambra pneumàtica condicionada per obrir el recipient. Un cop foradat, es recull el gas amb una bomba de buit i es filtra per treure les partícules que hi ha. El gas es crema en condicions controlades per generarà calor que s’aprofita per al tractament d’altres residus. El líquid (producte actiu) s’emmagatzema en bidons i s’incinera per inertitzar-lo. Finalment l’envàs buit es tractat com qualsevol altre envàs metàl·lic⁽¹⁾.

Com amb quasi tots els envasos buits, existeixen una gran quantitat de maneres de reutilitzar el material per decoració i complements, com el de fer unes boniques làmpades de sostre⁽⁵⁾. Com ja s’ha dit abans, no s’ha de fer cap manipulació de l’esprai si encara te contingut o pressió, i tot i que estigui buit, si el contingut d’aquests ha estat d’algun producte químic nociu com els insecticides.

Tot i que recordeu: el millor residu és el que no es crea!!!!

http://www.minis.cat/esp/reciclar-esprais.php
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0075268&BATE=aerosol
http://www.neotropica.org/leer.php/4942421
http://www.como-funcionan.com/aereosol/
http://www.kikades.com/2009/07/13/botes-de-spray-reciclados/

Xarxes d’intercanvis de coneixements i Bancs del temps.

per admin Medi ambient

Una economia alternativa basada en l’intercanvi de temps i coneixements enlloc de l’intercanvi de diners és possible.

Així ens ho demostren dia a dia les diferents xarxes d’intercanvis de coneixements (XIC) i bancs del temps que organitzen activitats i intercanvis de coneixements de manera gratuïta al llarg de l’any.

Una XIC i un Banc del temps són dos tipus d’agrupacions basades en un sistema d’intercanvi de coneixements, sabers i/o experiències obert a tothom i on no hi ha diners per enmig. Les persones interessades poden oferir o rebre coneixements tant de tipus intel·lectual com de contingut tècnic o artístic.

A més de l’ intercanvi de coneixements aquestes experiències acostumen a tenir uns altres tipus de beneficis. Aquestes trobades entre persones serveixen per enfortir les relacions veïnals ja que persones properes es coneixen i creen vincles d’amistat i també són una excel·lent eina per la integració de persones, com per exemple, de persones immigrants que poden aportar intercanvi d’idiomes. A més a més de ser un treball per l’autoestima, ja que permet adonar-se’n de que tothom té habilitats i coneixements a oferir!

Si vols participar en aquestes xarxes d’intercanvi pots consultar a la web http://bit.ly/e4tktC on la web Vivir sin empleo ⁽¹⁾ ha creat un mapa on situen tots els Bancs del Temps d’Espanya.

A Montcada i Reixac, ciutat en la que ens trobem, podem participar a la XIC La Ribera, al Centre Cívic La Ribera o a la XIC Can Cuiàs presencialment al Centre Cívic Can Cuiàs, o per internet, a l’adreça de correu electrònic xiccancuias@gmail.com o al seu Facebook ⁽²⁾.

Una de les activitats més recents que ha organitzat XIC Can Cuiàs ha estat un mercat d’intercanvi aquest dissabte 31 de març. En aquest mercat d’intercanvi s’han pogut intercanviar objectes en desús però en bon estat per altres que necessitessis, i tot sense diners per enmig.

A més a més, s’ha organitzat un campionat de Just Dance Wii i tallers infantils de moneders reciclats i malabars.

Per part d’Andròmines vam participar organitzant el taller de moneders reciclats. En aquest taller, on hi van participar una trentena de nens i nenes, es van fer moneders a partir de bricks. Consistia en fer uns quants plecs a l’envàs i afegir-hi la tanca i decoració per tal de que quedés el moneder. Van quedar resultats molt xulos!

Si no vas poder assistir al mercat d’intercanvi ni als tallers infantils, et deixem uns quants enllaços en els quals trobaràs llocs on poder intercanviar els teus objectes a prop del teu domicili i la manera de com fer el taller dels moneder.

(1) http://www.vivirsinempleo.org/

(2) http://bit.ly/udW4cw

http://intercanvis.net/

http://www.comunitats.org/

http://compartir.org/

http://www.sindinero.org/

Taller de bricks: http://www.youtube.com/watch?v=nydvBR92Ak0