Balanç del curs Mossegada per l’Exclusió. Des del mes de març, han participat al projecte “Mossegada per l’Exclusió” un total de 34 persones, i han trobat feina el 51%. Gràcies a #TorrelaSagrera i a #Bilbiotecalasagrera pel suport i a tot l’equip d’#Andròmines. Ens trobarem de nou al Setembre!
Ara que d’aquí uns dies vindran ses Majestats d’Orient… perquè no penseu en regalar possibilitats d’imaginació i aprendre. Potser el millor regal no és una joguina finalitzada és oferir experiències i sistemes d’aprenentatge on desenvolupin imaginació i sobretot siguin “l’excusa” per passar temps de qualitat amb els més menuts. Un temps en el que podrem gaudir de companyia, creixement i també valors de cura al medi ambient, d’una manera molt divertida i atractiva!!!
Us atreviu?! aqui teniu un mini resum amb imatges i donant clic al vídeo no us penederiu!!! Som-hi!!!
Vídeo / Crònica fabricació robots reciclats Dyn
(Vídeo cedit per @2ndFunniestThing mil gràcies de nou Marta!)
Un any més arriben les festes nadalenques. Som en una època de reflexió, però també de joia, il·lusió i espais per a compartir amb la família i els amics. Des d’Andròmines us sentim com a part d’aquesta petita família que, dia rere dia, lluitem per aconseguir un món una mica més just, tant a nivell social com ambiental.
Volem donar-te les gràcies per ser aquí, amb nosaltres, per fer que aquest any hagi estat tant especial i per que tu estàs fent possible tot el que anem construint plegats.
Ja posats avui ens hem proposat que ens acompanyis “a fer memòria”. Volem tornar compartir la memòria d’Andròmines amb les fites aconseguides al 2016. En aquest document adjunt trobareu d’una manera transparent les àrees i projectes que hem impulsat i el seu impacte en les persones i el medi ambient. Ja hem començat a treballar en la del 2017 i veiem que el nostre impacte no ha minvat.
Et volem agrair la confiança que diposites any rere any en nosaltres i desitgem que ens continuïs acompanyant com fins ara en aquest projecte que és Andròmines, sumant esforços per crear oportunitats a les persones i al medi ambient!
Us desitgem que passeu unes molt bones
festes! Rep una forta abraçada,
Com cada primavera , el 7 de juny, es va fer la Jornada #TICiPresó aquesta edició va ser la VIII edició de la Jornada TIC i presó. Ludificació i innovació social digital en la que Andròmines va participar.
Les jornades d’enguany es van centrar en la innovació social digital, com a estratègia d’apoderament de les persones i en la gamificació com a metodologia per a les accions formatives i de dinamització digital. La gamificació és una metodologia per a potenciar la motivació a través d’incloure mecàniques de joc en entorns no lúdics.
Aquesta jornada va centrar la seva oferta de continguts en la innovació social digital, com a estratègia que apodera al ciutadà, per tal de trobar noves fórmules i estímuls per al seu aprenentatge.
Així mateix es van presentar experiències de gamificació en accions socioeducatives de les presons i dels telecentres, Punt TIC o els espais de laboratori digital.
La nostra entitat desenvolupa el projecte Alfadigital del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, part del projecte és la dinamització dels Punts TIC de 5 Centres Penitenciaris C.P. Lledoners, C.P. Brians 1, C.P Brians 2 , C.P. Puig de de les Basses i C.P. Mas d’Enric.
La tasca del dinamitzador digital té una doble vesant la tecnològica i la social, dues cares que no podem descuidar en la dinamització TIC.
El treball amb les persones ens permet revaloritzar-les, donar-los responsabilitat sobre els seus processos personals.
Des d’un enfoc participatiu impulsem la seva creativitat i el seu apoderament a través de processos creatius amb l’ús de la tecnologia. Incidint així en una vessant humana de la tecnologia.
Un valor d’Andròmines és la lluita per la inclusió , si una persona no te competències digitals esta exclosa de la societat i exclosa de l’accés al mon laboral, l’accés a la informació, l’accés a les xarxes socials, etc.
Són indiscutibles els beneficis que han aportat l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICS) a la major part de la societat, com l’accessibilitat a incalculable informació, la immediatesa de la mateixa, facilitació de recursos laborals, personals i de oci i un llarguíssim etcètera. En aquest sentit, Internet és el principal protagonista. Tots hem d’aprendre a utilitzar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICS).
Aquest nou model de la societat ha generat un nou fenomen social anomenat “Escletxa Digital”, definida per l’OEC1 en el 2001, ja que hi ha col•lectius que no disposen de recursos suficients per accedir als avantatges que ofereixen les Tics. El terme escletxa digital, fa referència a les dificultats presentades per accedir a les Tics.
A través de les eines digitals tractem de treballar per evitar aquesta escletxa digital i ensenyar uns usos ètics de la tecnologia, així com les implicacions que tenen les nostres decisions quan decidim utilitzar un software d’una manera o d’un altre.
Al llarg de l’any 2016 els dinamitzadors d’Andròmines que desenvolupen el projecte Alfadigital van transmetre coneixement d’eines digitals a 1.104 persones dels centres penitenciaris de Lledoners, Puig de les Basses, Brians 1 i Brians 2.
Dinamitzar un punt TIC té la seva complexitat, i quan ho fem en un medi tancat la cosa es complica donada la superposició d’estructures que cal tenir en compte a fi de funcionar correctament sense xocar.
La dinamització parteix d’un bon diagnòstic i cada centre té la seva realitat, amb les seves maneres de fer, protocols i horaris, així que la dinamització d’un Punt TIC ha de veure en quins espais pot entrar a realitzar les seves activitats sense solapar-se amb altres professionals, i coordinant-se amb ells.
La segona part és la iniciació de processos compartits entre diversos professionals, cal el recolzament mutu, donar i aportar el que tenim a altres professionals, ajudar-los a fer visible la seva tasca des del àmbit digital.
Per finalment l’acció pròpiament dita amb els usuaris. I aquí és on hi ha un treball d’escoltar, proposar, conduir processos d’aprenentatge, estimular processos creatius interiors , i creació digital.
Més enllà de la tecnologia, a través dels seus usos estimulem una reflexió sobre les pràctiques de consum digital i les seves implicacions, preferim utilitzar software lliure, i material sota llicència creative commons per la seva dimensió social o de contribució al bé comú i el respecte als drets d’autor.
Per què Creative Commons?
Utilitzant les obres sota una llicència de Creative Commons no significa que aquestes obres perdin els drets d’autor, al contrari, és una manera d’exercir-los i poder oferir alguns drets a terceres persones en determinades condicions. De manera que respectem els drets d’autor de qui ens posa a disposició les seves imatges sota les seves condicions, afavorint un us responsable de la propietat dels autors. Reconeixent el valor de cedir els drets d’us.
Per què software lliure? Per diversos motius que no acabaré d’explicar i només en cito alguns:
• La major avantatge és el preu, al no estar subjecte a llicències no té cost. La convicció de la filosofia del programari lliure i les seves llibertats d’ús i independència tecnològica.
• El programari lliure, pel seu caràcter obert, dificulta la introducció de codi maliciós, tenen uns requisits de maquinari menors.
• El procés de revisió pública a què està sotmès el desenvolupament del programari lliure imprimeix un gran dinamisme al procés de correcció d’errors.
• Gràcies a la disponibilitat del codi font, el programari lliure garanteix una independència respecte al proveïdor.
Quin tipus de tallers fem als centres penitenciaris?
Mecanografia, Programació amb Scratch, disseny gràfic de cartells, edició multimèdia, creant muntatges de vídeo, narrativa digital a partir d’imatges editades, edició de so, Ràdio, haikus, instant books… i moltes coses més.
Dissenyem els tallers adaptant-nos a cada realitat de manera que en cada Centre Penitenciari, les propostes que s’elaboren són diferents i tenen una metodologia pròpia per l’adaptació al medi atès que cada entorn és diferent i cal una resposta diferent per a cadascú.
David Gateu
Centre penitenciari Mas Enric
EN QUÈ CONSISTEIX?
Consisteix en intercanviar objectes i/o serveis sense utilitzar els diners.
Els objectes normalment són molt variats: roba, llibres, electrònica, articles de la llar, joguines, CDs…
Els serveis (també anomenats “banc del temps”) poden ser activitats com: classes de català a canvi de neteja d’un pis, o múltiples serveis com: classes de guitarra, cuina, cura de nens o persones grans, assessorament (legal, psicològic, tècnic…), pintar…
Els objectes tenen el valor que cadascú li dóna i si, a més, es tracta d’objectes que no utilitzem no tenim perquè equiparar els seus preus als que podem trobar al mercat ordinari.
PERQUÈ PARTICIPAR?
Alguns dels beneficis dels mercats d´intercanvi són:
TIPUS DE MERCATS
Els mercat d´intercanvi es poden organitzar de diferents maneres. Aquestes són algunes de les més habituals:
ET PROPOSEM…
El proper dissabte 24 de novembre de 10 a 14 hores i coincidint amb la Setmana Europea de Prevenció de Residus, Andròmines organitza la segona edició del Mercat d’Intercanvi a la Plaça de l’Església de Montcada.
Si tens objectes que ja no utilitzes, si no et vols gastar diners en comprar allò que necessites i ganes de relacionar-te, proba de venir al Mercat d’Intercanvi!
Nosaltres et posem les eines necessàries perquè ho puguis fer: taules, cadires i carpes. Hi haurà una xocolatada i música que amenitzarà l’intercanvi.
Tot això s’organitzarà amb la participació d’un grup d’alumnes del programa Reincorpora. Persones que s’estan formant en Gestió de Residus i que actualment aposten per tenir una oportunitat per insertar-se social i laboralment. Us esperem!!
MERCAT D’INTERCANVI A MONTCADA I REIXAC
DIA: 24 de novembre
HORA: de 10 a 14h
LLOC: Plaça de l’Església
Utilitza l’apartat de COMENTARIS que trobaràs més avall per donar a conèixer quins objectes i serveis oferiràs el dia del Mercat d’Intercanvi!
Montcada 19 de maig de 2012
Amics:
Sóc el Sebastià Heredia de l’Associació Social Andròmines”, entitat que participa en aquesta “Marató” i voldria donar-vos la valoració de la mateixa que fem nosaltres.
M’atreviria a dir que sóm – hem sigut- com un petit “resó”, un “crit” resposta a un altre “CRIT TERRIBLE, ESGARRIFÓS”: EL CRIT DE LA FAM EN EL MÓN.
Un “resó”, “un crit”, “resposta” petit-petita, però POSSIBLE. Aquesta és el nostre ADN. Durant 19 anys ANDRÒMINES sempre hem estat “contra l’exclusió” ACOLLINT ALS EXCLOSOS i ara, amb altres paraules per significar la mateixa realitat, CONTRA LA FAM EN EL MON; RECOLLINT ALIMENTS, sobre tot, perquè aquí a casa nostra, també hi ha gent que ho passa malament, que passa gana… AJUDEM A PARAR TAULA…!
Hem volgut fer nostres, amb plena responsabilitat, les paraules d’una persona ben assabentada en el que diu, clara i compromesa a la vegada, en refereixo a les paraules del Sr. Arcadi Oliveres, en el seu últim llibre: “DIGUEM PROU!”.
Per ell i per nosaltres, “LA FAM ES LA PITJOR CRISI…”. Una de les primeres crisis que cal destacar i posar en primer pla com a motiu d’indignació… perquè és la que fa més estralls. Cal recordar i repetir que allò que més víctimes causa diàriament en aquest planeta no és ni la guerra, ni els huracans, ni el+s volcans, sinó…LA FAM. I això ens hauria de mantenir indignats i indignades constantment” ( pgs. 21-23).
I en sentim indignats i volem donar tota la resposta que estigui en les nostres mans. PETITA, ben segur, PER POSSIBLE RESPOSTA!
Però la nostra “indignació”, a més de ser una expressió de “solidaritat” amb els que passen fam, també vol ser una “indignació”DENUNCIA CONTRA TOTS ELS CAUSANTS D’AQUESTA CRISI… i que a més se’n aprofiten de la mateixa!
Diu el Sr. Arcadi Oliveres: “la fam, la pitjor crisi QUE NO ES VOL SOLUCIONAR…” Però és possible? A qui, ben nascut, no li fa mal la fam en el món? Clar i català!. “L’ONU, al 2008 demana un “fons d’ emergència” de 50.000 milions de dòlars, en la seva reunió anual a roma… els països rics van fer una contraoferta vergonyosa de 8.000 milions de dòlars… Del 20008 al 2011, els mateixos països, van atorgar diners i més diners a la banca per valor de 4 bilions 600.000 milions de dòlars…!!! 92 vegades més que el que l’ONU demanava per reduir la fam al món…”.
I per acabar –ho d’arrodonir, com a signe d’una cobdícia sense entranyes, ens arriba la noticia que a primers de maig es va subhastar a New-York la famosa pintura d’ Edward Munch “EL CRIT” per la quantitat “insignificant” de 91 milions d’Euros!!! ( el màxim que s’ha pagat fins ara, per una pintura-obre mestre!). I per el “CRIT DE LA FAM EN EL MÓN”!, ni un miserable Euro…!
És més clar que l’aigua que amb els diners donats o prestats, sense retorn, als bancs-plens de delinqüents, tot s’ha de dir –durant aquests tres anys i mig hauríem pogut reduir la fam fins a la nul·litat 92 vegades . Això ÉS UN CRIM! Absurd…NOMÉS PER AIXÒ HAURIEM D’ESTAR ACAMPATS PERMANENTEMENT A LA PLAÇA DE CATALUNYA…”Conclou el Sr. Arcadi Oliveres en aquest paràgraf…
GRÀCIES a tots i els que amb els vostres esforços i aportacions heu fet possible aquesta “Marató”! ( NO N’ HI HA PROU AMB UNA MARATÓ! ) I nosaltres concloem la nostra “valoració”: Hem recollit molt, quantitativament parlant? Sempre serà poc…! Però “qualitativament “ parlant estem contents d’haver contribuït a la “sensibilització “ ciutadana i a enfortir un sentit d’exigència amb nosaltres mateixos i amb tots els que poden – i han de – donar solucions, “altres “solucions, perquè un ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE!!!
Discurs del Sebastià Heredia, president d’Andròmines, amb motiu de la cloenda de la Festa d’entrega d’aliments a Càritas de Montcada, activitat per la Marató de la pobresa: Ajudeu-nos a Ajudar! ( Plaça de l’Església de Montcada)
Amb la crisis econòmica que estem patint, les famílies es veuen cada cop més ofegades per poder arribar a final de mes. Aquest fet implica una desestructuració familiar en tots els sentits i una retallada en els costos que es poden assumir. Però hi ha un membre/company familiar que normalment és el que rep la pitjor part. Estem parlant de la mascota, ja sigui gos, gat, rosegador, au, etc.
Els animals de companyia són éssers que molta gent no relaciona amb una responsabilitat, sinó més aviat com un joguet molt sofisticat que dona joc i que quan ja no es pot assumir el seu manteniment se’n desfà(1), en lloc de plantejar-se una reducció de vicis perjudicials com el tabac i l’alcohol. Més enllà d’aquesta crítica estan les dades ja que des de 2010 el núm. d’abandonaments s’ha incrementat a moltes regions (2) i cal pensar que l’abandó de les mascotes és un greu problema de les zones urbanes tan per el perill que corre l’animal com el que genera aquest (3).
Però una persona amb una mica de seny i criteri, es fàcil que pugui concloure que una mascota com un gos o un gat pot ser una via de sortida emocional per a tota la família (4), petits i grans surten beneficiats, ja que els animals de companyia tenen allò peculiar que la crisis no els afecta alhora de donar vitalitat i ànims en forma de joc i carícies als seus amos, a més, de ser una manera d’obligar-se un mateix a sortir a passejar cada dia, en lloc d’estar tancat a casa tombat al sofà. A nivell social, una mascota pot ajudar a la relació amb els veïns del barri per ser un punt d’interès comú amb el que establir una conversa que pot derivar en altres temés. De manera, que no tot són males notícies, moltes persones que decideixen incorporar la mascota a casa, degut a la mateixa crisi que provoca l’abandonament, decideixen l’adopció com la millor via (5), per no requerir una inversió considerable per aconseguir-ne una, ja que les protectores d’animals tenen una gran varietat d’animals disposats a complir amb aquest objectiu. Un altre al·licient és el fet de tenir companyia durant tot el dia ja que avui dia moltes famílies es troben en situacions on es veuen poques hores al dia per la disparitat d’horaris laborals, i una mascota, sobretot un gat o un gos, és un ésser que dona una infinitat de companyia. Com ja s’ha dit, a totes les edats es pot gaudir d’una mascota, a més, es pot arribat a fer un veritable hobby, educant i ensinistrant perquè aprengui a realitzar certes accions com fer un circuit d’obstacles, o portar-te les sabatilles quan arribes a casa. Per últim, hi ha estudis que demostres com els animals permeten millorar la salut de les persones, començant per la salut psicològica amb la reducció de l’estrès o l’ansietat i seguint amb els problemes de tensió(6), amb el simple fet d’acariciar cada dia un ésser estimat que et torna l’afecte.
També hi ha la possibilitat de poder relacionar-se amb una mascota de manera periòdica sense haver de tenir-la a casa. Hi ha iniciatives de negocis o sense ànim de lucre que permeten fer-se càrrec d’un animal durant unes hores (7) i totes les protectores d’animals estaran encantades de rebre l’interès per treure a passejar mascotes i realitzar altres tasques relacionades amb aquestes(8). Si el que es vol es tenir la mascota a casa, però només uns període de temps curt, perquè no se sap quina situació es tindrà al cap d’uns mesos, hi ha la possibilitat de fer-se casa d’acollida, de manera que puguis gaudir de la companyia d’una mascota que necessita molt d’afecte i que ben segur t’ho agrairà(9). A més, es realitza una tasca social molt important al donar una mica de respir a les protectores d’animals que des de sempre s’han vist col·lapsades per l’abandó dels animals sense cap mirament.
Fa unes setmanes vam viure la Setmana Europea de Prevenció de Residus. Andròmines si va afegir a la causa aportant iniciatives com regalar sabó elaborat amb oli vegetal, a tots aquells usuaris de la deixalleria i la mini-deixalleria de Montcada que portessin aquest residu tan valuós. Com ja s’ha comentat en un article anterior, l’oli de cuina és molt perjudicial per l’entorn, sobretot pel que fa al medi aquàtic, en canvi si es revaloritza, es pot utilitzar per produir combustibles alternatius o sabons.
Però, molta gent, tampoc sap que un mateix es pot fer el sabó a casa, potser no com a costum, però pot ser una bona manera de passar una activitat diferent aprenent i ensenyant a familiars i amics com és el procés de fer aquest sabó. Per Internet hi ha gran quantitat d’informació didàctica i vídeos de com s’ha de fer, és un experiment senzill, però cal mantenir unes certes precaucions com fer-ho en un lloc ven ventilat, ja que un dels components utilitzats és la sosa càustica i durant el procés s’escalfa la barreja produint gasos perjudicials per a la salut.
Un altre us de l’oli reciclat és per produir bio dièsel. Un combustible orgànic capaç de substituir el dièsel provinent del petroli en els motor dièsel convencionals. Cert que el bio dièsel no té unes propietats tan eficients comparades amb el dièsel (1), però les avantatges ambientals i la independència energètica 
que comporta produir un combustible d’un residu que es te a casa, podrien ser dues bones causes per utilitzar-lo.
En quant a la vessant social del reciclatge de l’oli de cuina, com ja s’ha esmentat, és una manera d’ensenyar com produïen abans el sabó a les cases. Però també cal considerar, que actualment, l’economia del reciclatge i la reutilització genera llocs de feina i permet que gent amb risc d’exclusió social pugui aconseguir realitzar la important tasca de mantenir l’entorn net de residus.
http://energiaadebate.com/Articulos/Noviembre2008/SarmientoNov2008.htm
En un punt de recollida de residus per als ciutadans, l’encarregat, parlant amb un company que està realitzant hores en benefici de la comunitat, se n’adona que és una persona amb coneixements d’electrònica industrial, ja que aquesta a estat la seva professió. Comencen a comentar com els ciutadans llencen objectes que encara tenen utilitat, i com molts dels objectes electrònics que porten es poden reparar de manera simple. Al cap de 10 minuts ja tenien decidit intentar provar com amb poques nocions, es pot reparar objectes electrònics no trencats.
S’ha fet un petit experiment. L’objectiu és comprovar com una persona amb coneixements bàsics d’electrònica pot arribar a reparar un electrodomèstic. S’han rebut una sèrie d’objectes electrònics, que per als propietaris ja no tenen cap servei. Els motius que es van donar són tan variats com els propis objectes:
S’han considerat dos nivells de coneixements:
Un cop seleccionats, s’han portat a la zona de triatge i desballestament. Primer l’encarregat ha triat els objectes que funcionen dels que no. Segons la primera fase, els aparells reutilitzables són:
Aleshores el company que està fent Treballs en Benefici a la comunitat i que és tècnic electrònic ha donat 1 hora de classe d’electrònica bàsica sobre quins són els components principals d’un aparell elèctric i les avaries més comuns.
Tot seguit, l’encarregat s’ha posat a repassar els objectes que anava a llençar i el resultat ha estat:
Aquesta experiència demostra com amb unes nocions i una hora d’ensenyament d’electrònica, es pot aconseguir que aparells que s’anaven a llençar, poden seguir tenint una vida útil, reduir la seva càrrega mediambiental i amortitzar encara més el seu cost de compra, ja hi ha un estalvi en no haver de comprar cap aparell nou que substitueixi el que no funciona. Un altre conclusió extreta d’aquesta experiència, és que persones com l’especialista electrònic que està realitzant hores en benefici a la comunitat, poden tenir coneixements pràctics molt útils i fàcils d’aprendre per a la majoria. Així dons, mai no s’ha de rebutjar la possibilitat que algú pugui ensenyar coses útils. Aquest pot ser un factor d’inserc
ió important, ja que demostres a persones amb risc d’exclusió social que poden desenvolupar funcions rellevants que millorin la vida de les persones del seu entorn. El cas exposat en aquest article mostra la capacitat de donar coneixements nous i de ser les pròpies persones d’inserció les que ajuden a millorar l’autoestima dels altres. No hi ha res millor per sentir-se bé, que ajudar i compartir amb els altres.
