Quan parlem d’exclusió social sovint pensem en termes econòmics. És cert que un dels principals factors que generen exclusió social és el nivell d’ingressos. Però no ens hem d’oblidar que existeixen també causes de caire cultural, relacional, d’accés a recursos, etc. A aquesta llista, hem d’afegir un nou element generador d’exclusió, que s’ha consolidat durant els últims anys: la bretxa digital.
La bretxa digital es defineix com la desigualtat en l’accés, l’ús o l’impacte de les Tecnologies de la Informació i el Coneixement (TIC). Aquesta desigualtat sovint afecta especialment a col·lectius vulnerables per qüestió de gènere, edat, nivell d’estudis, origen cultural… com és el cas de les dones. A Catalunya ens trobem amb un ampli col·lectiu de dones en situació de vulnerabilitat, que tot i presentar itineraris de vida molt diferents, coincideixen en la seva manca de competències digitals. Com ja sabeu, una de les línies de treball consolidada d’Andròmines és la digitalització de dones en situació de risc o exclusió social.
Però… Que vol dir digitalitzar persones? Quines implicacions té?
A Andròmines tenim una premissa clara: la digitalització ha de ser inclusiva. Per nosaltres, digitalitzar no només implica una alfabetització informàtica en un sentit tradicional.
Ser digital significa assolir l’ús de les TIC com a quotidià, en condicions de seguretat i autonomia, per beneficiar-se dels avantatges que pot aportar al nostre dia a dia.
Des d’aquesta perspectiva, l’ús de les TIC ha de consolidar-se en la vida diària, i ha de funcionar com a vehicle integrador en altres aspectes vitals: ha de servir com a eina de millora de les condicions professionals, laborals, relacionals, culturals… No es tracta només de reduir l’escletxa digital. Es tracta d’anar un pas més enllà, de servir-se de la tecnologia com a recurs d’inclusió en un sentit ampli, en totes les seves dimensions.
El camí: la formació digital inclusiva
Feta aquesta reflexió, fa temps que ens vàrem adonar que havíem de replantejar la formació en competències TIC. Havíem d’actualitzar la nostra mirada i adaptar-nos als escenaris canviants de les dones. En aquest procés d’adaptació, vàrem tenir en compte tres aspectes fonamentals:
- Quina és la necessitat més immediata de la persona (ús personal, professional, d’iniciació, programari específic, etc.)
- Te disponibilitat?
- Amb quins recursos tecnològics treballarà en el seu dia a dia (ordinador/tablet/telèfon, sistemes operatius…)?
Ens trobem amb un col·lectiu de dones en situacions de risc totalment heterogènies: dones joves i grans, amb càrregues familiars, famílies monoparentals, dones soles, dones víctimes de violència de gènere, dones immigrants en situacions administratives inestables o irregulars, etc.
I en relació al mercat de treball la situació és semblant: dones aturades, dones que no han accedit encara al mercat laboral, dones sense estudis, dones ocupades en sectors no digitalitzats com els treballs de cures i de la llar, professionals de la neteja, de la conducció, perruqueres i esteticistes, venedores de comerç, i un llarg etcètera.
En aquest context, la disponibilitat de les dones és escassa, intermitent i heterogènia. En la majoria de casos condicionada per les tasques de cures i per feines intermitents. Pel que fa als seus recursos tecnològics (materials), la carència també és un fet. Gran part d’aquestes dones no disposen d’ordinador i la seva connexió a Internet depèn de wifi extern, o de la seva tarifa de mòbil. A més, els seus itineraris professionals sovint no estan vinculats amb les noves tecnologies.
Com entomar una formació digital amb un col·lectiu sense disponibilitat horària ni recursos tecnològics?
El que inicialment semblava un dels pitjors escenaris, ha esdevingut un context d’oportunitat. Tot i les seves diferències, aquest col·lectiu de dones també presenta unes característiques comunes: relació amb el mercat de treball precària, nul·la o intermitent, itineraris professionals no-digitals, manca de disponibilitat per assistir a formació presencial, smartphone com a suport tecnològic físic i sistema operatiu Android (o IOs i Windows phone en menor mesura).
Una formació digital inclusiva, en aquest sentit, ha de ser flexible en horaris i adaptada als recursos físics de les persones. Quan les alumnes finalitzen la formació, han de poder continuar practicant els coneixements adquirits, normalitzant l’ús de les TIC en les seves vides quotidianes. És a dir, han de poder ser digitals.
Dones de futur
Així neix el projecte Dona de futur. Dissenyat i executat a Andròmines des de l’any 2020, gràcies al suport del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. Un programa d’inserció sociolaboral per a dones en risc d’exclusió social, amb l’objectiu transversal de digitalitzar les participants per a la millora de les seves condicions professionals i de vida.
Oferim un programa de formació en suport virtual, amb una metodologia que combina aula virtual en directe, sessions gravades, treball autònom tutoritzat, cessió de recursos tecnològics i suport presencial. Així, les dones participants poden conciliar la formació amb les seves vides personals, afavorint la seva vinculació al curs i facilitant que puguin completar l’itinerari formatiu.
A més, oferim la possibilitat de seguir la formació tant en format web, com a través de la APP gratuïta del campus virtual d’Andròmines per a smartphones. Tot pensant en l’objectiu que les persones puguin normalitzar els coneixements apresos i continuar entrenant les seves competències digitals en el seu dia a dia.
En afegit, totes les formacions en el marc del projecte Dona de futur, inclouen un mòdul formatiu en matèria de drets i deures digitals, polítiques de seguretat i privacitat i prevenció dels delictes a la xarxa.
Des d’Andròmines entenem que una internauta autònoma ha de ser una internauta segura.
Un 2022 engrescador
Com ja vàrem avançar-vos al març, amb l’article Les dones d’Andròmines i l’economia feminista, hem engegat ja la convocatòria de 2022, arrencant amb dues edicions del curs “Entorn laboral digital”; i continuant amb el curs “Auxiliar de comerç i atenció al client” ara al setembre, amb pràctiques professionals presencials en empresa.
Però si el que us interessa es saber més sobre formació digital, ens podeu demanar més informació sobre els nostres cursos d’alfabetització digital bàsica o de competències digitals d’ ACTIC, per exemple. Per la nostre part, continuarem informant-vos i compartint amb vosaltres aquests petits espais de reflexió.
Maria Maurenza
Tècnica de formació
Però de què parlem quan ens referim a integració? Que les persones aprenguin la llengua catalana, així com la cultura, costums i les tradicions del nostre país. En conseqüència, aquest fet farà possible que tinguin millors oportunitats laborals i els mateixos drets que qualsevol altra persona.
Sense cap dubte, la barrera idiomàtica és una dificultat que algunes persones els suposa un mur de massa metres d’alçada, sobretot per aquelles persones amb baixos recursos socials i econòmics.
No es tracta d’impartir un curs de català, és una manera divertida de conèixer gent nova, fent intercanvis culturals, acompanyant a les persones a veure per exemple: una cercavila de gegants i caps grossos, una jornada castellera, una cercavila de foc, l’ou com balla, passejar pels carrers el dia de Sant Jordi, fer cagar el tió, etc.
El malbaratament alimentari és un problema ètic, econòmic, social i ambiental. És inacceptable que mentre un 11% de la població mundial pateix desnutrició, existeixin aliments que no es consumeixen.
Això fa que cada dia es llencin a les escombraries tones d’aliments aptes pel consum humà. Per això a Andròmines lluitem per redirigir l’excedent a les persones usuàries del programa una 
