Estem en èpoques nadalenques, és temps de parar i fer balanç, hem volgut que el nostre President honorífic, en Sebas, ens faci un balanç i ens expliqui “Què és Andròmines” i si ha tingut variació des dels seus orígens. Què  és per ell i per la resta de l’equip Andròmines… Davant d’això,en Sebas ho ha tingut clar, i ens diu que, avui dia, continua vigent el discurs que va compartir amb motiu de la recollida del Premi Josep Ma Piñol a la trajectòria d’Acció Solidària Contra l’Atur en la seva 13à edició, un dels premis que ens sentim més orgullosos de tenir!!!!

Us fem una petita transcripció del discurs perquè creiem que continua completament vigent a desembre del 2016, i per que explica molt bé què som i per què ho som!!!!

Per acabar el post sobre “Què és Andròmines” també transcrivim part de les seves paraules que va expressar en el seu discurs de comiat com a President, i que vàrem poder gaudir tots els companys/es que continuem en la lluita del dia a dia.

Esperem que les seves paraules us facin una petita aproximació del nostre balanç del 23 anys, no importen les xifres, no volem marejar-vos… volem que ens coneixeu des de la nostra missió del dia a dia i com intentem fer realitat!. Us deixem que gaudiu de les paraules sentides del nostre Sebas:

Sebastià Heredia – 04 d’octubre de 2010

https://m.youtube.com/watch?v=5AGSb8ILNk4

 És que es una ocasió única.

Bona tarda benvolgudes senyores i benvolguts senyors.

Sóc en Sebastià,president de l’Associació social Andròmines. El “Sebas” per tots els meus companys de feina i els meus amics,com vull ser-ho per tots vosaltres.

Amb gran goig, i agraïment, i profundament emocionat,rebo en nom i representació de totes les persones implicades en la lluita d’Andròmines el premi que heu volgut concedir-nos; gràcies,sincerament.

Per nosaltres aquest premi a la nostra trajectòria és un premi a la nostra fidelitat i ens esperona a mantenir-nos fidels als nostres orígens; és a dir, a continuar reafirmant-nos en aquestes dues senzilles però fonamentals qüestions:Què fem? i Per què ho fem? I us ho explico breument a partir del mateix nom que ens identifica.

Andròmines segons el Pompeu Fabra vol dir moble, estri etc…  atrotinat,  inútil, i això és el que hem fet des del primer dia: recollir andròmines per treure’n algun profit. En paraules senzilles i populars hem sigut uns drapaires. Però hem fet molt camí. Hem après molt i ens hem dignificat, hem obert un ventall meravellós de noves recollides d’andròmines. Deixalleria de Montcada, mini deixalleries a tots els barris, recollida i selecció de roba, venda en mercats i a la petita botiga al detall, treball en xarxa i fins i tot recollida i reciclatge d’ordinadors i demes estris electrònics.

I tot recollint andròmines hem descobert i ens hem obert a un altre gran valor: el de la nostra gran mare Terra, vet aquí que hem esdevingut ecologistes.

De simples i senzills drapaires ens hem guanyat la qualificació de reconeguts recol·lectors, tot això (i més) és el que hem fet. És el Fet d’Andròmines.

Però perquè ho hem fet? He dit abans que per treure un profit. Profit per a qui? Des del primer moment nosaltres hem vist i hem viscut un altra sentit de la paraula andròmines, és el reflex d’una imatge terrible que ens dóna la nostra societat.

Andròmines també són les persones atrotinades, inútils, excloses i aquest sentit de la paraula és el que ens dóna sentit, permeteu la redundància, a la nostre entitat Andròmines és el nostre  Per què. Si no, no ens enteneu.

Nosaltres volem acollir als exclosos, deixeu-me dir aquesta paraula dura, exclosos, deixalles i residus humans,tot recollint deixalles, residus urbans o industrials i ho hem fet tan bé com hem pogut i hem sabut des del primer moment, amb fidelitat fins ara. Certament hem après molt, ens hem atrevit a ajudar als exclosos,però això sí sempre amb ells, no només per ells, per i amb ells hem crescut però això si sempre amb ells hem compartit i crescut amb dignitat, amb el descobriment dels valors que tots tenim per posar-los al servei dels altres,amb responsabilitat,amb autoestima, amb estimació i respecte mutu. Això sí que és Andròmines! Més d’una vegada, quan em pregunten què és per tu, per nosaltres, Andròmines, he respost amb aquesta espècie de proclama. Andròmines som un crit contra l’exclusió,som una denúncia permanent contra una societat que exclou,som una acció de resposta petita, però possible, d’acollida. La nostra trajectòria queda prou reflectida amb els documents que varem presentar per optar a aquest premi, no vull omplir el vostre cap de dades,nomes n’he triat dos per guardar-los al vostre cor.

En aquests 17 anys de lluita a favor de la inserció sociolaboral hem recollit i reutilitzat 26.000 Tones de residus (és el nostre fet). En aquests 17 anys hem acollit a més de 1.500 persones (és el nostre perquè).

Acabo, amics,us ben asseguro que la nostra gratitud no vol dir afluixar gens ni mica, és el nostre compromís, i el vostre, ajudar-nos a ajudar.

Gràcies

i per últim: Sebastià Heredia –Fragment del discurs de “fins sempre” del 22 de juny de 2016:

(…) Ha sido una de las experiencias, por no decir la EXPERIENCIA más importante de mi vida, la que ha dado verdadero sentido a mi vida. He sufrido mucho y he tenido alegrías inmensas. ¡Ha valido la pena dedicar a ANDRÒMINES 23 años de mi vida! Pero ha llegado un momento en que, sinceramente, he de decir “ya no puedo más”… No que me desentiendo de ANDRÒMINES, si no que ya no doy para más. Para siempre y mientras viva, aunque no pueda “hacer nada”: YO SOY DE ANDRÒMINES.

Y VOSOTROS TENÉIS QUE CONTINUAR. Manos unidas, esfuerzos compartidos, poniendo cada uno lo mejor de si mismo…. Aquí no hay nadie “sobre nadie”. Nadie “mejor que nadie”. Todos somos NECESARIOS, pero es necesario “HACER PIÑA” o como se dice en lenguaje “montañero”: FER CORDADA PER ACONSEGUIR EL CIM.

Yo también he sido un aficionado a la montaña y he vivido momentos de dificultad y de alegrías inmensas al conseguir “un cim”. Pero eso sí, os aseguro que nunca he llegado “a la cima” en solitario. Siempre “en equipo”, ayudándonos y, a veces, jugándonos la vida los unos por los otros.

Este es el mensaje que desearía dejar en vuestro corazón; ÁNIMO, DÉMONOS LAS MANOS Y TRABAJEMOS TODOS JUNTOS PARA CONSEGUIR ALCANZAR “UNA CIMA”: LA DIGNIDAD DE TODOS NOSOTROS, DE TODOS LOS COMPAÑEROS QUE COMPARTEN NUESTRA SITUACIÓN Y NUESTRAS  ESPERANZAS. !!!.

Sebastià Heredia Bonilla. Sebas.

El dia 22 de desembre es va realitzar la última activitat del programa Una Mossegada a l’Exclusió, que ha rebut el suport de l’Obra Social de “La Caixa”, El Departament de Benestar i Familia i la Fundació Creàtia. El programa d’inserció sociolaboral ha combinat Itineraris de Inserció Sociolaboral amb pràctiques de Reaprofitament Alimentari, amb la Col•laboració de 11 restaurants de Montcada i Reixac i Barcelona, que des del mes de Febrer fins al Novembre han donat aliments per el suport de les 16 famílies participants, de les quals 8 membres han trobat feina en el mercat laboral ordinari.

En Aquesta última acció s’ha realitzat una donació de productes per Nadal als participants del programa i a cinc famílies en situació de risc de la ciutat de Montcada i Reixac. La donació ha sigut possible gràcies a l’aportació alimentaria del menjador social El Caliu, de Montcada i Reixac, que ha aportat 150 kilograms d’aliments per les famílies

FELICITAR A TOTS ELS PARTICIPANTS EN ESPECIAL A L’EDUCADOR, FAMÍLIES PARTICIPANTS I RESTAURANTS COL·LABORADORS DEL PROGRAMA PER FER-HO POSSIBLE!!!!! GRÀCIES PER CREURE-HI!!!!!!!