ANDRÒMINES: UNA ALIADA DE L’ECONOMIA CIRCULAR

per admin Medi ambient

“El gran llibre sempre obert i que cal fer l’esforç de llegir és el de la Natura”

Antoni Gaudí

“El gran llibre sempre obert i que cal fer l’esforç de llegir és el de la Natura”

Antoni Gaudí

Fa més de 3.000 milions d’anys que van aparèixer els primers ecosistemes a la Terra. Des de llavors, i fins a dia d’avui, els ésser vius i el medi físic que els acull han interactuat en un organitzat cicle de vida en què els organismes consumeixen els recursos que necessiten per després tornar-los al medi que els acull.

Entre els éssers que formen un ecosistema tenim: organismes productors, anomenats així perquè produeixen matèria orgànica a partir de nutrients inorgànics; organismes consumidors, que consumeixen la matèria orgànica produïda pels primers, i organismes descomponedors, que utilitzen les deixalles, excrements i cadàvers dels productors i dels consumidors per nodrir-se. L’acció dels organismes descomponedors permet que els nutrients inorgànics quedin de nou disponibles en el medi per tal que un altre organisme productor els utilitzi. És un cercle virtuós que funciona a la perfecció, i així ens ho demostra cada dia la natura.

Posem ara la nostra atenció en el funcionament de les societats humanes, especialment a partir de la Revolució Industrial. Els productors humans extreuen recursos de la natura, els consumidors humans utilitzen els productes fabricats pels productors i, quan deixen d’utilitzar-los,els rebutgen com a residus que s’acumulen en abocadors o són incinerats amb la consegüent pèrdua dels recursos que els componen. Aquest sistema és conegut com economia lineal (produir-utilitzar-llençar) i és el responsable dels problemes mediambientals que existeixen en l’actualitat.

En contraposició a aquesta economia lineal, en els últims anys està prenent força un nou model econòmic i productiu:l’economia circular, que proposa la reutilització eficaç del residu en un model cíclic que imita la natura. Es tracta d’un nou enfocament en el qual el residu perd la seva condició de “rebuig” i es converteix en matèria primera per als cicles naturals: es reutilitza o es transforma per formar part de nous productes, minimitzant així el consum d’energia i de recursos. Tots els processos vinculats amb l’economia circular contribueixen a crear ocupació local i no deslocalitzable. D’aquesta manera podem garantir la sostenibilitat ambiental, econòmica i social.

Tot i que el concepte d’economia circular és relativament recent, Andròmines treballa des de l’any1993seguint els principis de l’economia circular a través de la reutilització i reciclatge dels residus i de la promoció del consum responsable.

Com ho fem?

– A través de la recollida de residus a particulars i organitzacions: material informàtic, mòbils, electrodomèstics, mobles, parament de la llar i material tèxtil. Reutilitzem i reparem aquests productes per donar-los una segona vida als nostres punts de venda: a la botiga “Una mica de tot” situada a Montcada i Reixac, i als mercats en què participem.

– Gestionem la Deixalleria i el servei de deixalleria mòbil de Montcada i Reixac i el Punt Verd Zona Fòrum de l’Ajuntament de Barcelona, on seleccionem i separem amb cura els residus per tal de maximitzar les taxes de reutilització i reciclatge.

– Generem alternatives al malbaratament alimentari amb els nostres Projectes “Plat a Taula” i “Una mossegada contra la exclusió” a través dels quals entreguem excedents alimentaris,procedents de restaurants i d’altres entitats, a famílies en risc d’exclusió. A més trenquem el cercle de pobresa d’aquestes famílies realitzant itineraris d’inserció sociolaboral amb com a mínim un dels seus membres.

-Desenvolupem projectes de sensibilització, educació ambiental i promoció del consum responsable, amb l’objectiu de difondre els coneixements, valors i habilitats pràctiques necessàries per tal que les persones s’involucrin d’una manera responsable i eficaç en la prevenció i solució dels problemes ambientals. Ho fem a través de Tallers de prevenció i reutilització de residus, Mercats d’Intercanvi, visites a la nostra Nau de Reciclatge, realització d’activitats durant la Setmana Europea de Prevenció de Residus, Fires, etc.

Així doncs, des d’Andròmines col·laborem activament en la defensa del medi ambient, reutilitzant i reciclant cada any tones de residus. Ajudem a reduir la generació i abocament de substàncies contaminants, el consum d’aigua, combustibles i energia, l’extracció de matèries primeres, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, i l’emissió de gasos fluorats que esgoten la capa d’ozó. La protecció mediambiental derivada de l’activitat d’Andròmines està acompanyada d’una vessant de justícia social i igualtat que va més enllà de les nostres fronteres: quan reutilitzem i reciclem estem evitant situacions d’explotació humana i de conflictes armats associades a l’extracció de recursos naturals, així com també condicions d’explotació laboral en fàbriques de producció situades en països en vies de desenvolupament, etc.

A Andròmines ens movem per la protecció del medi ambient i per la defensa de la dignitat de les persones. Suma’t al nostre moviment a través de les 5R: Reflexiona (les accions que anteposen els éssers humans en perjudici de la natura tenen conseqüències sobre el benestar humà actual i el de les generacions futures), Rebutja (productes tòxics, no biodegradables o no reciclables), Redueix (menys objectes, menys despeses, menys explotació dels recursos naturals i menys contaminació i residus), Reutilitza (a través de l’adquisició d’objectes de segona mà i del upcycling) i Recicla (separa els residus de manera adequada per al seu posterior reciclatge).

Katia Carballo

Coordinadora Ambiental a Andròmines

REDUIR, REUTILITZAR, RECICLAR

per admin Medi ambient

mapa europa Ja tenim novament la Setmana Europea de Prevenció dels Residus a la volta de la cantonada. Com cada any, pels volts de finals de novembre (enguany del 19 al 27 de novembre 2016), ens posem d’acord persones, entitats, administració i empreses per a fer-nos memòria que és possible canviar aquest món, que entre tots, podem fer possible no viure en una societat de residus. Per que avui en dia ja no podem dir que som en una societat de consum, som en una societat de residus on prioritza el usar i llençar per sobre de tot.

Per a Andròmines, aquesta setmana, és una de les més atrafegades i mogudes de l’any ja que gran part de la nostra feina cobra sentit; aflora, encara més, la missió ambiental de l’entitat. Volem arribar a tothom, volem explicar la importància d’aplicar adequadament la jerarquia dels residus: primer, Reduir, després Reutilitzar i, en darrer lloc, classificar acuradament per a poder Reciclar. La cultura de l’obsolescència programada i del comprar i llençar està tenint un cost social i ambiental massa elevat per el planeta. Cal reaccionar i cal que ho fem ja! Nosaltres soles potser no podem canviar el món, però segur que podem posar el nostre granet de sorra per a que sigui una mica més habitable per a tots.

Com Reduïm?

El millor residu és el que no es produeix i, per això, a Andròmines reduïma través de la sensibilització ambiental. Fem tallers, acompanyem a tots aquells que vulguin aprendre com reparar i allargar la vida dels seus objectes. Reduïm a nivell intern: reutilitzant tots els materials d’oficina, amb una política de compres que minimitza el residu, amb estratègies de reducció de l’ús de paper. Totes les petites accions són grans a l’hora d’evitar nous residus que vagin a parar a l’abocador i volem estendre la importància de la Reducció de residus per a que més persones es sumin vers a una societat més centrada en les persones que en les coses.

Per a visibilitzar el nostre compromís amb la Reducció de Residus, del dia 19 al 26 de novembre participem de la campanya europea “Reutilitzar més, tirar menys” de la Xarxa Europea d’Entitats Recuperadores Socials (RREUSE). Durant aquesta setmana pesarem tots es objectes que passen a tenir una segona mà a través dels nostres centres i ho donarem a conèixer al públic, quantificant tots aquells objectes que hem evitat que es converteixin en residus. La desmaterialització de la nostra societat ens permetrà generar menys residus i, tot i que sabem que la reducció de residus no fa la diferència durant una setmana, la suma de moltes setmanes i de moltes entitats sí que comportarà un canvi global. Cal seguir posant i visibilitzant el nostre granet de sorra per la reducció.

Com Reutilitzem?

La Reutilització és un dels pilars fonamentals d’Andròmines. Recollim residus, els reparem i els tornem a posar en circulació. Donar un nou ús, nova oportunitat i nova vida als nostres objectes.Anualment reutilitzem més de 175Tn de residus tèxtils, voluminosos i d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE) a la nau de reutilització de Montcada i Reixac. Però no en tenim prou, volem sumar més persones al compromís de la reutilització i volem continuar reutilitzant cada dia una mica més.

Del 19 al 26 de novembre crearem el Mercat d’Intercanvi de Montcada a la Mini-Deixalleria. Un espai on tots els ciutadans podran acostar-se per intercanviar objectes. A més, a les nostres botigues es quantificaran els Kg de residus reutilitzats, als quals es dóna una nova oportunitat d’ús, i calcularem les Tn d’emissions de CO₂ estalviades en el marc de la campanya “Contra el canvi climàtic, jo reutilitzo, i tu?” d’AERESS. Reutilitzar també és la lluita contra el canvi climàtic.

Com Reciclem?

La clau del reciclatge és una classificació de residus excel·lent. Quants menys impropis hi hagi a la brossa, més reciclable i de major qualitat serà el material separat. No és tasca senzilla per que gestionem més de 2.500Tn de residus cada any i les classifiquem en 62 tipologies diferents de materials. Fer-ho bé és tot un repte, però encara ho és més aconseguir que totes les persones que vénen a les instal·lacions d’Andròmines, aprenguin a classificar adequadament els seus residus. No volem fer-ho nosaltres soles, volem que una mica de la nostra experiència arribi a les llars i que cada família tingui tota la informació necessària per a separar adequadament els seus residus. Només d’aquesta manera podrem transformar la realitat complexa en la que estem immersos. El repte és gran.

reciclatge5

Reduir, Reutilitzar i Reciclar, les 3R més famoses no són feina només d’una setmana, són feina per a tot l’any, fins i tot per a tota una vida. És el compromís d’Andròmines. Ens hi acompanyaràs?

Núria Sau i l’equip d’Andròmines

5è Mercat d’intercanvi Dissabte 21 de novembre, de 10 a 14 h

per admin Medi ambient

El dissabte 21 de novembre de 2015 se celebra el dia temàtic de la prevenció centrat en la Desmaterialització: Fer més amb menys! L’ús de menys materials es tradueix directament en una menor producció de residus i en una major eficiència en l’ús dels recursos.
I a tot Catalunya s’organitzen activitats per promoure l’economia col·laborativa. Un nou enfoc pels mercats de segona mà o d’intercanvi, tallers de reparació i reutilització… compartim per reduir! Fomentem serveis i accions que ens vinculin al territori (fomentar el servei de les biblioteques, regalar cultura si promous el regal immaterial, socialització de llibres a les escoles…), tallers d’ecodisseny o nous materials, etc.
RESERVA DE TAULES:
Per reservar taula has de facilitar-nos les teves dades i un telèfon de contacte a : deixalleria.montcada@andromines.net

Què és un mercat d’intercanvi?
Un any mes Andròmines organitza el Mercat d’Intercanvi , que es un espai cívic on es poden intercanviar objectes que ja no ens són necessaris però que, abans de llençar-los, els oferim per si poden ser útils a algú altre sense requerir diners .Es tracta d’una activitat per a tots els públics, on el més important és evitar que els objectes encara útils esdevinguin residus. Intercanviar és fer realitat un comerç sense diners, recuperant una forma oblidada d’economia amb molts avantatges ambientals, econòmics i socials.
Qui pot participar?
Pot participar-hi qualsevol persona que hi vulgui portar els seus objectes (llibres, cd’s, roba, sabates, objectes de decoració, joguines, mobles, etc.) per tal de bescanviar-los per altres objectes o bé vendre’ls de segona mà.
5 Raons per participar en un mercat d’intercanvi

Evita la compra compulsiva de productes de consum.
Permet reflexionar sobre el sentit de l’economia i humanitzar les relacions econòmiques.
Beneficia al medi ambient evitant generar residus.
Aplica las tres R : Redueix, Reutilitza i Recicla.
És divertit, engrescador i ens ajuda a fer de la nostra, una societat més sostenible…

Que és la Setmana Europea de la Prevenció de Residus?
La Setmana Europea de la Prevenció de Residus és una iniciativa amb l’objectiu de promoure i implantar durant la setmana del 21 al 29 de novembre accions de sensibilització sobre recursos sostenibles i gestió de residus.

US CONVIDEM IV MERCAT D’INTERCANVI

per admin Medi ambient

US CONVIDEM AL IV MERCAT D’INTERCANVI
EN QUÈ CONSISTEIX?
Consisteix en intercanviar objectes i/o serveis sense utilitzar els diners.
Els objectes normalment són molt variats: roba, llibres, electrònica, articles de la llar, joguines, CDs…
Els serveis (també anomenats “banc del temps”) poden ser activitats com: classes de català a canvi de neteja d’un pis, o múltiples serveis com: classes de guitarra, cuina, cura de nens o persones grans, assessorament (legal, psicològic, tècnic…), pintar…
Els objectes tenen el valor que cadascú li dóna i si, a més, es tracta d’objectes que no utilitzem no tenim perquè equiparar els seus preus als que podem trobar al mercat ordinari.
PERQUÈ PARTICIPAR?
Alguns dels beneficis dels mercats d´intercanvi són:
• Fomentar el consum responsable perquè tot el que queda fora d’ús no s’hagi de llançar.
• Prendre consciència del consumisme exacerbat de la societat actual
• Reflexionar sobre les possibilitats de satisfer les necessitats fora del mercat convencional.
• Prevenció de residus
TIPUS DE MERCATS
Els mercat d´intercanvi es poden organitzar de diferents maneres. Aquestes són algunes de les més habituals:
• Intercanvi d’objectes i/o serveis de mà en mà, i sense diners
• Mitjançant un sistema de tiquets
• Utilitzant plataformes virtuals per fer bescanvi d’objectes i/o serveis: xarxes socials com Facebook, blogs, webs…
ET PROPOSEM…
El proper dissabte 13 de desembre de 10 a 14 hores i coincidint amb la fira de Nadal de Montcada, Andròmines organitza la quarta edició del Mercat d’Intercanvi a la Plaça de l’Església de Montcada.
Si tens objectes que ja no utilitzes, si no et vols gastar diners en comprar allò que necessites i ganes de relacionar-te, proba de venir al Mercat d’Intercanvi!
Nosaltres et posem les eines necessàries perquè ho puguis fer: taules, cadires i carpes. Hi haurà activitats i sorpreses que amenitzarà l’ intercanvi. Però per a que saber reciclar tindreu un tallers oberts de:

• Trapillo
• Decoració Nadalenca
• Arbres reciclats de Nadal
• Marcs de fotos….

Us esperem!!

MERCAT D’INTERCANVI I TALLERS A MONTCADA I REIXAC
DIA: 13 de desembre
HORA: de 10 a 14h
LLOC: Plaça de l’Església

Utilitza l’apartat de COMENTARIS que trobaràs més avall per donar a conèixer quins objectes i serveis oferiràs el dia del Mercat d’Intercanvi!

III Mercat d’intercanvi

per admin Medi ambient

EN QUÈ CONSISTEIX?

Consisteix en intercanviar objectes i/o serveis sense utilitzar els diners.

Els objectes normalment són molt variats: roba, llibres, electrònica, articles de la llar, joguines, CDs…

Els serveis (també anomenats “banc del temps”) poden ser activitats com: classes de català a canvi de neteja d’un pis, o múltiples serveis com: classes de guitarra, cuina, cura de nens o persones grans, assessorament (legal, psicològic, tècnic…), pintar…

Els objectes tenen el valor que cadascú li dóna i si, a més, es tracta d’objectes que no utilitzem no tenim perquè equiparar els seus preus als que podem trobar al mercat ordinari.

PERQUÈ PARTICIPAR?

Alguns dels beneficis dels mercats d´intercanvi són:

Fomentar el consum responsable perquè tot el que queda fora d’ús no s’hagi de llançar.
Prendre consciència del consumisme exacerbat de la societat actual
Reflexionar sobre les possibilitats de satisfer les necessitats fora del mercat convencional.
Prevenció de residus

TIPUS DE MERCATS

Els mercat d´intercanvi es poden organitzar de diferents maneres. Aquestes són algunes de les més habituals:

Intercanvi d’objectes i/o serveis de mà en mà, i sense diners
Mitjançant un sistema de tiquets
Utilitzant plataformes virtuals per fer bescanvi d’objectes i/o serveis: xarxes socials com Facebook, blogs, webs…

ET PROPOSEM…

El proper dissabte 23 de novembre de 10 a 14 hores i coincidint amb la Setmana Europea de Prevenció de Residus, Andròmines organitza la tercera edició del Mercat d’Intercanvi a la Plaça de l’Església de Montcada.

Si tens objectes que ja no utilitzes, si no et vols gastar diners en comprar allò que necessites i ganes de relacionar-te, proba de venir al Mercat d’Intercanvi!

Nosaltres et posem les eines necessàries perquè ho puguis fer: taules, cadires i carpes. Hi haurà activitats i sorpreses que amenitzarà l’intercanvi.

Tot això s’organitzarà amb la participació d’un grup d’alumnes del programa Reincorpora. Persones que s’estan formant en Gestió de Residus i que actualment aposten per tenir una oportunitat per insertar-se social i laboralment. Us esperem!!

MERCAT D’INTERCANVI A MONTCADA I REIXAC

DIA: 23 de novembre
HORA: de 10 a 14h
LLOC: Plaça de l’Església

Utilitza l’apartat de COMENTARIS que trobaràs més avall per donar a conèixer quins objectes i serveis oferiràs el dia del Mercat d’Intercanvi!

Els residus: matalassos

per admin Medi ambient

Un dels objectes més grans que es poden portar a la deixalleria són els matalassos, aquest es recomana canviar-lo cada 10 anys i la mitja espanyola és de 12,5 anys⁽¹⁾, de manera que cada 10-15 anys, tots nosaltres hem generat entre 10 i 20 kg de residus en matalàs. Hi ha maneres d’allargar la vida del matalàs, existeixen empreses que es dediquen a netejar el matalàs d’una manera més industrial eliminant tot rastre de pols a l’interior i evitant el deteriorament d’aquest. Segons la OCU, perquè aquest aguanti més temps, tothom pot seguir uns passos concrets⁽²⁾.

Cada dia, abans de fer el llit, obre el llençol i ventila la habitació per ajudar a evaporar la suor.
Protegeix el matalàs amb una funda i canvia el llençol inferior cada setmana.
Volteja el matalàs cada trimestre canviant la part on poses els peus i el cap, també la cara que està a sota posa-la a sobre.
Neteja el matalàs amb un raspall en lloc de passar l’aspiradora, o posar-lo a ventilar al pati.

El matalàs, tot i ser un objecte voluminós, la seva fabricació és molt delicada, ja que les persones es passen 1/3 de la vida a sobre un d’ells. Per aconseguir que els matalassos no siguin perjudicials per a la salud, cal realitzar una neteja i desinfecció dels materials a utilitzar durant la seva fabricació, un exemple és el cas de Colòmbia⁽³⁾, on es legisla la seva fabricació exigint un fort control sanitari dels materials. La seva fabricació es basa en ajuntar capes de diferents materials, mitjançant un cosit manual dels laterals o enganxant amb cola especial. Un cop s’obtenen les capes idònies, es cus una funda que envolta tota l’estructura i li dona rigidesa i estètica. Per al procés de reciclatge, es realitza just el contrari.

Aquest voluminós es un veritable problema d’espai en els abocadors, ja que ocupa una gran quantitat d’espai⁽⁴⁾. Com ja s’ha dit abans, cada 15 anys s’ha de canviar el matalàs. Tenint en compte que a Catalunya hi ha 7.5 milions d’habitants aproximadament, i considerant que tothom dorm en un matalàs, i que un doble són 2 de mesura individual, es llencen 7,5 milions de matalassos individual a Catalunya, sense considerar que moltes llars tenen matalassos extra per si hi ha visites. Una altre conseqüència, de llençar-los a l’abocador, a més del temps que es requereix per a que materials com l’escuma es degradin, és la possibilitat que els productes tòxics que contenen, com per exemple, retardants, per evitar que es cremin, poden dissoldre’s amb l’aigua de la pluja i filtra-se en aqüífers⁽⁴⁾.

Però el problema dels matalassos es pot solucionar, ja que hi ha empreses capacitades per tractar aquest residu i obtenir els diferents materials dels que està format. S’ha demostrat que es pot reciclar fins a un 90% del matalàs⁽⁵⁾, però ara per ara, no és econòmicament viable. Els empresaris al·leguen que no es reciclen els suficients matalassos com per poder obtenir beneficis que permetin desenvolupar l’activitat, ja que una gran quantitat no arriben a les plantes de tractament⁽⁵⁾, per aquest motiu cal subvencionar els tractaments i conscienciar a tothom que es portin als punts de recollida.

Aconseguir reciclar un matalàs és laboriós, ja que primer cal separar els matalassos segons la seva tipologia (motlle, sense motlle) i tot seguit es tracta amb serres que tallen les capes per separar l’espuma i les fibres de cotó del marc. Tot seguit es treuen les peces de metall amb un imant i els materials restants de fibra es trituren i s’embalen⁽⁶⁾. Els diferents materials poden utilitzar-se per altres fins: l’espuma per aïllaments, la fusta per estelles per cremar, el teixit de cotó per filtres industrials i les motlles de metall es poden fondre i tornar a fer-ne de noves⁽⁴⁾.

Cal ser conscients que els matalassos s’han de portar als punts habilitats per a la seva recollida, i d’informar a tothom que es pugui que no s’han de deixar al costat dels contenidors, si no es que l’ajuntament t’informa que ho pots fer. També es pot demanar que l’empresa que porta els matalassos nous s’encarregui d’endur-se el vell, i demanar que t’ho certifiquin.

Si tots col·laborem, evitarem veure aquell matalàs abandonat a la vorera d’una carretera, i podrem dormir millor, sabent que estem fent un bon us del nostre entorn.

www.muchohogar.com/cada-cuanto-hay-que-cambiar-de-colchon/
www.ocu.org/vivienda-y-energia/colchones/noticias/como-prolongar-la-vida-de-tu-colchon559034
web.presidencia.gov.co/sp/2009/junio/03/04032009.html
www.greenlivingtips.com/articles/361/1/Mattress-recycling.html
gestoresderesiduos.org/noticia/reciclado-de-colchones-en-el-area-metropolitana-de-vancouver
http://www.impactousa.com/noticias/ci_12620797

2a edició Mercat d’intercanvi

per admin Medi ambient

EN QUÈ CONSISTEIX?

Consisteix en intercanviar objectes i/o serveis sense utilitzar els diners.

Els objectes normalment són molt variats: roba, llibres, electrònica, articles de la llar, joguines, CDs…

Els objectes tenen el valor que cadascú li dóna i si, a més, es tracta d’objectes que no utilitzem no tenim perquè equiparar els seus preus als que podem trobar al mercat ordinari.

PERQUÈ PARTICIPAR?

Alguns dels beneficis dels mercats d´intercanvi són:

Fomentar el consum responsable perquè tot el que queda fora d’ús no s’hagi de llançar.
Prendre consciència del consumisme exacerbat de la societat actual
Reflexionar sobre les possibilitats de satisfer les necessitats fora del mercat convencional.
Prevenció de residus

TIPUS DE MERCATS

Els mercat d´intercanvi es poden organitzar de diferents maneres. Aquestes són algunes de les més habituals:

Intercanvi d’objectes i/o serveis de mà en mà, i sense diners
Mitjançant un sistema de tiquets
Utilitzant plataformes virtuals per fer bescanvi d’objectes i/o serveis: xarxes socials com Facebook, blogs, webs…

ET PROPOSEM…

El proper dissabte 24 de novembre de 10 a 14 hores i coincidint amb la Setmana Europea de Prevenció de Residus, Andròmines organitza la segona edició del Mercat d’Intercanvi a la Plaça de l’Església de Montcada.

Si tens objectes que ja no utilitzes, si no et vols gastar diners en comprar allò que necessites i ganes de relacionar-te, proba de venir al Mercat d’Intercanvi!

Nosaltres et posem les eines necessàries perquè ho puguis fer: taules, cadires i carpes. Hi haurà una xocolatada i música que amenitzarà l’intercanvi.

MERCAT D’INTERCANVI A MONTCADA I REIXAC

DIA: 24 de novembre
HORA: de 10 a 14h
LLOC: Plaça de l’Església

Utilitza l’apartat de COMENTARIS que trobaràs més avall per donar a conèixer quins objectes i serveis oferiràs el dia del Mercat d’Intercanvi!

Els residus: els extintors

per admin Medi ambient

Invenció creada el 1838 per William George Manby. El primer us que es va donar era exclusiu pels bombers, de manera que pogués arribar on les manegues no podien. Inicialment es tractava de un conjunt de cilindres amb aigua i aire a pressió, però al 1905 és va substituir l’H2O per bicarbonat sòdic (1). Des d’aleshores s’ha anat millorant la seva forma i composició fins a tenir una varietat d’extintors per utilitzar segons el tipus d’incendi que hi hagi. Un extintor estàndard consta d’un cilindre metàl·lic que emmagatzema l’agent químic per apagar el foc. Aquest agent extintor pot trobar-se a pressió o es pot donar en el moment del seu ús, mitjançant diòxid de carboni o nitrogen.

Els agents extintors es poden classificar en 3 tipus ⁽²⁾:

Líquids:
- Aigua: apaga el foc per refredament
- Escuma: és una emulsió de producte espumógen en aigua. Apaga per sofocació i aïlla el combustible. Al haver-hi aigua i ha també una acció refrigerant.
Gasos:
- Diòxid de carboni: és un gas inert que s’emmagatzema en estat líquid. Apaga per sofocació al desplaçar l’oxigen necessari per la combustió. S’ha de vigilar el seu ús en espais tancats per la perillositat d’asfíxia de les persones.
- Derivats Halogenats: es tracta d’un material en desús per la seva toxicitat, ja que és un derivat dels hidrocarburs. La seva acció contra el foc és per trencament químic de les cadenes de reacció originades durant la combustió. Tot i no deixar cap residu visible, cal ventilar molt bé la zona. També tenen la problemàtica del deteriorament que originen en la capa d’ozó, sent aquest un dels motius de més pes per la seva eradicació en els extintors, tot i que encara hi ha països que l’utilitzen.
Sòlids:
- Pols químic sec: són sals de diferent composició química que es combinen amb el producte que crema i paren la reacció de combustió. Aquests agents extintors no són tòxics per a una exposició puntual, però cal vigilar per la contaminació que originen amb els aliments i l’entorn ja que reacciona amb els materials que toca.

El tractament que es segueixen els extintors com a residu es similar al inici, ja que consisteix en buidar el contingut en un medi controlat per evitar fuites en l’entorn i un cop es té l’envàs buit, es separen les diferents parts i es reciclen en funció del seu materials. En quant a l’agent d’extinció, el tractament es diferent. Bàsicament si es tracta de compostos halogenats⁽³⁾, es fa el mateix procediment que els CFC’s dels aparells de refrigeració, dels quals es filtren i es concentren els elements perillosos per obtenir un residu, que es crema en condicions molt controlades ⁽⁴⁾. En el cas de la resta de productes, l’aigua i l’escuma es pot tractar en depuradores i la pols química, segons l’Agencia de Residus de Catalunya⁽⁵⁾, al ser classificat com a residu inert, es procedeix a la regeneració dels materials inorgànics i la deposició del residu sobrant en abocadors controlats.

Normalment l’empresa que es dedica al manteniment dels extintors, se’ls endu un cop caducats, ja que els reemplaça per uns de nous i porta els vells al gestor corresponent. Però en cas que l’empresa desaparegui o resulti impossible el contacte, cal portar aquest residu a la deixalleria, on es classificarà com a residu especial per tractar-se d’una bombona amb material a pressió.

Cal que tothom es mentalitzi que els extintors no són una joguina i evitar que al caducar es descarregui per simple diversió o curiositat. El nostre entorn s’ha de cuidar.

http://es.wikipedia.org/wiki/Extintor
http://www.monografias.com/trabajos13/univpen/univpen.shtml
http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/NTP/NTP/Ficheros/891a925/908w.pdf
http://www.emison.com/114.htm
Catàleg de residus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. ISBN 84-393-4842-8. 1999

Catalunya lliure de bosses? col·labores?

per admin Medi ambient

Els envasos de plàstic ens acompanyen a diari en els nostres quefers, estan molt integrats a les nostres rutines, des d’ampolles fins a envasos d’aliments passant per les bosses de plàstic amb els que els transportem. Però saps què es fa amb ells?

Si se’ls hi dóna una bona gestió, deixant-los als contenidors selectius del carrer o a portant-los a les deixalleries, arriben a les plantes de triatge d’envasos.

Les plantes de triatge són unes instal·lacions creades per rebre tots els envasos lleugers i separar-los segons el volum i la composició. De manera mecànica o manual, es fa una selecció dels diferents tipus de plàstics, ferros, alumini i brics. Aquests es reciclaran, cadascun de manera diferent segons la tipologia de residu, en una planta de tractament determinada.

Però sabem ben bé quines conseqüències tenen al medi ambient si no els gestionem bé?

Aquests residus plàstics que arriben al medi ambient tenen un fort impacte sobre l’ecosistema i perduren durant molts anys. Un exemple impactant sobre l’efecte dels residus de l’home a la natura és el que s’anomena l’Illa d’escombraries. Aquest “setè continent” ⁽¹⁾, com alguns científics l’anomenen, és una àrea de 1.400.000 km² (com gairebé 3 Espanyes!) de concentracions de residus, majoritàriament plàstics, a 1000km de Hawaii.

Imatge: Deixalles a la costa de Hawaii.

Aquesta illa té diverses conseqüències per la natura i per les persones, una és l’arribada de residus a les costes properes i l’altre és la degradació dels plàstics per la llum del sol i l’erosió amb el medi.

Per la fotodegradació dels plàstics, aquests es van convertint en trossets molt petits que suren a la part superior de l’aigua. Són d’una mida tant petita al cap d’anys que poden arribar a ser ingerits per organismes marins que viuen a prop de la superfície. A l’entrar a la cadena alimentària, poden afectar indirectament a les persones degut a les toxines que aquests residus porten associades com el PCD, el DDT o el PAH ⁽²⁾.

A l’actualitat i des de fa uns anys, la humanitat ens hem adonat del gran impacte que estem ocasionant al nostre planeta i les persones ens hem mobilitzat per intentar parar aquest fet modificant hàbits de consum que tenim.

Un dels més rellevants últimament a nivell poblacional ha estat en les campanyes de reducció d’ús de bosses de plàstic que s’ha fet i s’està fent als comerços. Des de 2009 amb la campanya d’un hipermercat anunciant que eliminava les bosses de plàstic gratuïtes amb l’espot BOLSA CACA i causant un punt de reflexió a la població va fer que molts més comerços s’unissin a aquests tipus d’iniciativa.

A dies d’ara la majoria de la població ja té l’hàbit d’anar a comprar amb bosses de roba, carretó o cabàs, ja sigui per sensibilització ambiental o per a que no li toquin la butxaca, però el propòsit es va aconseguint: reduir el consum indiscriminat de bosses de plàstic.

Als supermercats ja no trobem les piles de bosses de plàstic a la zona de les caixes esperant a ser agafades sense to ni so si no veiem estands amb bosses de plàstic dur, reutilitzables, o bosses de fècula de patata i polpa de bambú, degradables. Hem aconseguit fer un pas per la salut del planeta. Si a més, hi ha un objectiu d’inserció social, com és el cas d’Igualssom ⁽³⁾, ja n’hem fet dos. I poc a poc anem fent passes cap a un món més conscienciat, tant ambientalment com socialment.

A Catalunya i des de Federació Ecologistes de Catalunya i la Fundació per a la Prevenció de Residus i Consum s’ha engegat des del 2008 la campanya de conscienciació i sensibilització Catalunya lliure de bosses de plàstic. Dins d’aquesta campanya es vol arribar a regular el consum de bosses de plàstic i així prevenir els impactes ambientals a partir dels agents socials i econòmics.

La celebració del Dia Català Sense Bosses de Plàstic organitzat dins d’aquesta campanya es realitzarà el dia 3 de juliol i des d’Andròmines hi ens unim, seguint la nostra filosofia ambiental de reducció de residus. T’hi uneixes tu? Ho pots fer a diari evitant l’ús de bosses de plàstic!

Si vols més informació sobre l’impacte dels plàstics al nostre entorn, visualitza el video Plàstics a la deriva del programa QuèQuiCom ⁽⁴⁾.

(1): http://goo.gl/0mkLx

(2): http://es.wikipedia.org/wiki/Isla_de_basura

(3): http://goo.gl/RJBxY

(4): http://www.tv3.cat/videos/4018450

Els residus: Ampolles de vidre

per admin Medi ambient

Les ampolles de vidre són dels envasos més utilitzats al llarg de la historia, es té constància de la presència d’aquest material a l’època de l’Antic Egipte i Mesopotàmia ⁽¹⁾, quan ja era un element de decoració i emmagatzematge. Des d’aleshores sempre ha estat en menor o major grau un element clau per a la societat, incloent la moderna. Actualment hi ha fàbriques capaces de produir 800.000 envasos al dia⁽¹⁾. La fabricació dels envasos de vidre comença per la producció del mateix vidre. Aquest es realitza amb la fosa de certes substàncies bàsiques: sorra com a base, carbonats per reduir la temperatura de fosa i sulfats per eliminar els gasos que poden quedar a dins el vidre. També s’afegeixen altres components secundaris que modifiquen les característiques i coloració del vidre⁽²⁾.

Les ampolles de vidre són 100% reciclables i el material, al fondre’s i tornar a solidificar-se, segueix sent vidre, donant, teòricament, la possibilitat de no haver d’incorporar vidre nou al procés. Però a la pràctica, depenent de la tonalitat de color que es vulgui obtenir per la nova ampolla, aquesta ha d’estar elaborada amb una quantitat baixa de vidre reciclat. En el següent llistat es pot veure una aproximació del vidre reciclat que s’utilitza per a cada tipus de tonalitat⁽²⁾.

Tonalitat	Percentatge vidre reciclat
Verd Esmeralda	80
Verd fosc	50
Marro -ambar	50
Transparent	15

El reciclatge s’inicia amb la recollida dels envasos de vidre en els punts adaptats per aquesta tasca. Ja sigui un contenidor o una deixalleria. Els usuaris que utilitzin el servei de recollida selectiva, han de vigilar de no llençar cap altre material que no sigui vidre. Sobretot, no s’ha de confondre el vidre amb el cristall utilitzat per les finestres i els miralls. Aquests s’han de portar a les deixalleries. Un cop recollit, es transporta a una planta de triatge on es separen les impureses com els taps, les etiquetes i altres elements i es netegen per treure les restes del contingut, seguit d’una trituració dels envasos en un molí per obtenir pols de vidre que es traslladarà a les empreses fabricants d’envasos⁽³⁾.

En aquestes fàbriques es barregen els materials que s’han anat esmentant al llarg de l’article en una cuba tèrmica on es fonen a 1450 ºC. Un cop fosa i homogeneïtzada la barreja, es dipositen les quantitats requerides en els motlles on es donarà la forma adequada. Encara en calent, es tractarà la superfície per millorar la resistència i el lliscament d’aquesta. Finalment passen a una màquina de control de qualitat que descartarà les ampolles amb tares per reciclar-les⁽³⁾.

Els beneficis de reciclar el vidre són considerables. Només pel fet de poder tancar el cicle de vida de manera indefinida, com ja s’ha comentat amb anterioritat, fan que no sigui necessari el consum de nous materials, amb la conseqüent reducció dels impactes que genera l’obtenció d’aquest. Per cada tona de vidre hi ha un estalvi de 130 kg de combustible i 1200 kg de matèria prima ⁽⁴⁾. També cal considerar la possibilitat de reutilitzar les ampolles en bon estat amb un sistema d’envàs retornable.

L’alternativa de l’envàs retornable com tot nou sistema de gestió, té grups de pressió socioeconòmics a favor i en contra. El sistema integrat es basa en el fet de pagar per un envàs que al retornar-lo al punt indicat, moltes vegades el propi establiment on s’ha comprat, et tornin els diners d’aquest. Hi ha la opinió de la poca viabilitat d’aquest, ja que les ampolles que han de recorre grans distàncies, requereixen un elevat consum energètic en relació al seu pes per estar buits, a més de la necessitat de poder transportar la mateixa tipologia d’envàs que sigui destinat a un mateix producte⁽²⁾. En canvi hi ha grups com RETORNA que realitzen una campanya activa per confirmar la viabilitat de l’envàs retornable. Aquests han realitzat estudis econòmics que demostren com un sistema integrat de gestió és viable i eficient, sempre tenint en compte que la població i els petits negocis s’adapten correctament al nou sistema. En aspectes més logístics, el finançament es veuria compensat en primer punt pels ingresso procedents de l’estalvi dels envasos reutilitzables, en lloc de fer-ne de nous, en segon punt pels ingressos generats pels envasos que no han estat retornats però si pagats com a envàs retornable i que han anat per la via del reciclatge, més varat que el retornable i en tercer punt pel finançament fruit de l’estalvi que es generaria en el sistema de recollida de residus domèstics per mitjà dels contenidors específics^(6).

Un alternativa més casera es utilitzar els envasos un mateix comprant els productes a granel. Tot i que no es fàcil trobar botigues i proveïdors que realitzin aquest tipus de venda. Per últim, també es pot reciclar mitjançant manualitats que permetin obtenir objectes de decoració entre d’altres, com gerros o canelobres⁽⁵⁾.

Com ja s’ha vist, el vidre és un material molt bo per a ser utilitzat en els envasos, però la reducció dels costos amb la utilització dels envasos de plàstic han fet que les ampolles i pots de vidre siguin una especie en extinció. Tot i això, actualment, la necessitat de reduir els residus i la pròpia consciencia ambiental que està adquirint el consumidor, fan que els envasos de vidre siguin cada cop més valorats en el mercat del consum com un producte adequat a les necessitats de la població. Cal raonar que els sistemes de retorn no són una innovació d’aquest nou segle, ja que fins als anys 80, s’aplicava en molts llocs dins d’Espanya i actualment hi ha països com Alemanya, Holanda, Finlàndia i Dinamarca que apliquen aquest sistema⁽⁶⁾.

No ens hem d’espantar amb les innovacions, quan aquestes ens permeten tenir un millor nivell de vida i menys quan l’únic que ens costa a nivell de ciutadà es desplaçar-nos una mica més per llançar correctament els residus que generem.