Com cada primavera , el 7 de juny, es va fer la Jornada #TICiPresó aquesta edició va ser la VIII edició de la Jornada TIC i presó. Ludificació i innovació social digital en la que Andròmines va participar.
Les jornades d’enguany es van centrar en la innovació social digital, com a estratègia d’apoderament de les persones i en la gamificació com a metodologia per a les accions formatives i de dinamització digital. La gamificació és una metodologia per a potenciar la motivació a través d’incloure mecàniques de joc en entorns no lúdics.
Aquesta jornada va centrar la seva oferta de continguts en la innovació social digital, com a estratègia que apodera al ciutadà, per tal de trobar noves fórmules i estímuls per al seu aprenentatge.
Així mateix es van presentar experiències de gamificació en accions socioeducatives de les presons i dels telecentres, Punt TIC o els espais de laboratori digital.
La nostra entitat desenvolupa el projecte Alfadigital del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, part del projecte és la dinamització dels Punts TIC de 5 Centres Penitenciaris C.P. Lledoners, C.P. Brians 1, C.P Brians 2 , C.P. Puig de de les Basses i C.P. Mas d’Enric.
La tasca del dinamitzador digital té una doble vesant la tecnològica i la social, dues cares que no podem descuidar en la dinamització TIC.
El treball amb les persones ens permet revaloritzar-les, donar-los responsabilitat sobre els seus processos personals.
Des d’un enfoc participatiu impulsem la seva creativitat i el seu apoderament a través de processos creatius amb l’ús de la tecnologia. Incidint així en una vessant humana de la tecnologia.
Un valor d’Andròmines és la lluita per la inclusió , si una persona no te competències digitals esta exclosa de la societat i exclosa de l’accés al mon laboral, l’accés a la informació, l’accés a les xarxes socials, etc.
Són indiscutibles els beneficis que han aportat l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICS) a la major part de la societat, com l’accessibilitat a incalculable informació, la immediatesa de la mateixa, facilitació de recursos laborals, personals i de oci i un llarguíssim etcètera. En aquest sentit, Internet és el principal protagonista. Tots hem d’aprendre a utilitzar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICS).
Aquest nou model de la societat ha generat un nou fenomen social anomenat “Escletxa Digital”, definida per l’OEC1 en el 2001, ja que hi ha col•lectius que no disposen de recursos suficients per accedir als avantatges que ofereixen les Tics. El terme escletxa digital, fa referència a les dificultats presentades per accedir a les Tics.
A través de les eines digitals tractem de treballar per evitar aquesta escletxa digital i ensenyar uns usos ètics de la tecnologia, així com les implicacions que tenen les nostres decisions quan decidim utilitzar un software d’una manera o d’un altre.
Al llarg de l’any 2016 els dinamitzadors d’Andròmines que desenvolupen el projecte Alfadigital van transmetre coneixement d’eines digitals a 1.104 persones dels centres penitenciaris de Lledoners, Puig de les Basses, Brians 1 i Brians 2.
Dinamitzar un punt TIC té la seva complexitat, i quan ho fem en un medi tancat la cosa es complica donada la superposició d’estructures que cal tenir en compte a fi de funcionar correctament sense xocar.
La dinamització parteix d’un bon diagnòstic i cada centre té la seva realitat, amb les seves maneres de fer, protocols i horaris, així que la dinamització d’un Punt TIC ha de veure en quins espais pot entrar a realitzar les seves activitats sense solapar-se amb altres professionals, i coordinant-se amb ells.
La segona part és la iniciació de processos compartits entre diversos professionals, cal el recolzament mutu, donar i aportar el que tenim a altres professionals, ajudar-los a fer visible la seva tasca des del àmbit digital.
Per finalment l’acció pròpiament dita amb els usuaris. I aquí és on hi ha un treball d’escoltar, proposar, conduir processos d’aprenentatge, estimular processos creatius interiors , i creació digital.
Més enllà de la tecnologia, a través dels seus usos estimulem una reflexió sobre les pràctiques de consum digital i les seves implicacions, preferim utilitzar software lliure, i material sota llicència creative commons per la seva dimensió social o de contribució al bé comú i el respecte als drets d’autor.
Per què Creative Commons?
Utilitzant les obres sota una llicència de Creative Commons no significa que aquestes obres perdin els drets d’autor, al contrari, és una manera d’exercir-los i poder oferir alguns drets a terceres persones en determinades condicions. De manera que respectem els drets d’autor de qui ens posa a disposició les seves imatges sota les seves condicions, afavorint un us responsable de la propietat dels autors. Reconeixent el valor de cedir els drets d’us.
Per què software lliure? Per diversos motius que no acabaré d’explicar i només en cito alguns:
• La major avantatge és el preu, al no estar subjecte a llicències no té cost. La convicció de la filosofia del programari lliure i les seves llibertats d’ús i independència tecnològica.
• El programari lliure, pel seu caràcter obert, dificulta la introducció de codi maliciós, tenen uns requisits de maquinari menors.
• El procés de revisió pública a què està sotmès el desenvolupament del programari lliure imprimeix un gran dinamisme al procés de correcció d’errors.
• Gràcies a la disponibilitat del codi font, el programari lliure garanteix una independència respecte al proveïdor.
Avantatges i altres mites del programari lliure
Quin tipus de tallers fem als centres penitenciaris?
Mecanografia, Programació amb Scratch, disseny gràfic de cartells, edició multimèdia, creant muntatges de vídeo, narrativa digital a partir d’imatges editades, edició de so, Ràdio, haikus, instant books… i moltes coses més.
Dissenyem els tallers adaptant-nos a cada realitat de manera que en cada Centre Penitenciari, les propostes que s’elaboren són diferents i tenen una metodologia pròpia per l’adaptació al medi atès que cada entorn és diferent i cal una resposta diferent per a cadascú.
David Gateu
Centre penitenciari Mas Enric
Sóc mare, dos nens de 2 i 4 anys. L’hora de dinar o sopar sempre és una excusa fantàstica per experimentar i aprendre sobre textures i colors: ara llenço un pèsol al cap de mon germà, a veure què passa si submergeixo una mica de bròquil dins el got d’aigua, mama això no m’agrada, ja estic tip… les mil i una anècdotes que poden arribar a convertir-se en un malson si intentes no malbaratar el menjar.
